Durant a la xerrada, s’ha parlat sobre la simptomatologia de la malaltia, les activitats que poden ajudar a prevenir-la i la importancia d’un diagnòstic precoç.
La Dra. Nina Gramunt participa a CaixaBank Talks per donar les claus de com prevenir l’Alzheimer
Durant a la xerrada, s’ha parlat sobre la simptomatologia de la malaltia, les activitats que poden ajudar a prevenir-la i la importancia d’un diagnòstic precoç.
La Dra. Nina Gramunt, neuropsicòloga i directora tècnica de l’Àrea Social de la Fundació Pasqual Maragall, ha participat a l’espai de conferències CaixaBank Talks per donar resposta a les principals qüestions al voltant de la malaltia de l’Alzheimer i la seva prevenció. La sessió Es pot prevenir l’Alzheimer? s’ha articulat a partir de les preguntes de l’audiència, que han comptat amb aproximadament 2.300 participants, entre presencials i virtuals.
“L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que no només impacta a la salut de la persona que la pateix, sinó que també afecta la seva essència”. Així ha iniciat Nina Gramunt la seva intervenció, en què ha manifestat que l’Alzheimer configura una de les malalties més temudes, ja que no contempla el risc zero.
Moltes de les preguntes formulades han estat relacionades amb els símptomes de l’Alzheimer i la manera de manifestar-se. Per això, Gramunt ha explicat que la simptomatologia de la malaltia es pot dividir en tres blocs: cognitiu, conductual i funcional. El primer correspon a un deteriorament de la memòria recent, que comporta dificultats per registrar noves informacions, així com dificultats per planificar o concentrar-se. El segon atén alteracions de l’estat d’ànim o apatia per fer tasques o activitats. Finalment, el bloc funcional respon a dificultats per dur a terme les funcions diàries, passant a ser una persona totalment dependent.
No obstant això, Nina Gramunt ha volgut remarcar que és important no confondre aquesta simptomatologia amb l’envelliment cognitiu, el qual comporta menor agilitat mental. Així doncs, també ha posat èmfasi en intentar no atribuir aquests indicis a fets puntuals com altres malalties, períodes de depressió o ansietat.
Pel que fa a la prevenció de l’Alzheimer, Gramunt ha afirmat que es tracta d’un tema molt complex, que cal comprendre des de tres nivells. En primer lloc, la prevenció primària, que inclou totes les activitats que podem fer al llarg de la nostra vida per cuidar el cervell com dormir bé, tenir una alimentació saludable, fer exercici físic. En segon lloc, la prevenció secundària, que s’ha de fer quan la malaltia es troba en la fase preclínica (el cervell ja està malalt, però encara no presenta símptomes) per retardar al màxim els símptomes. Finalment, la prevenció terciària que implica totes les activitats que fan els cuidadors per garantir el màxim benestar possible de l’afectat quan els símptomes ja s’han desenvolupat.
En aquest sentit, Gramunt ha destacat els beneficis de mantenir el cervell actiu a partir d’activitats variades que ens motivin, com ara formar-se acadèmicament, llegir o anar al cinema. “Qualsevol activitat que activi els nostres coneixements serà molt beneficiosa per al nostre cervell i ajudarà a la prevenció de demències”, ha explicat Gramunt.
D’altra banda, també s’ha tractat la importància de la detecció precoç de l’Alzheimer, tant pel que fa a l’afectat com a la investigació. Segons Nina Gramunt, “com més aviat es pugui fer el diagnòstic de la malaltia, més oportunitats de recerca s’obren per provar nous fàrmacs”. A més, conèixer l’origen dels símptomes que pateix també ajudarà la persona que la pateix a planificar, decidir i expressar les voluntats a la família abans de perdre les capacitats cognitives.
Finalment, Nina Gramunt també ha volgut reivindicar el paper de les famílies cuidadores i de la salut mental. Per a Gramunt, el cuidador esdevé una figura fonamental, atès que en depèn el benestar de la persona cuidada. “Per un afectat d’Alzheimer, hi ha almenys dues víctimes: el que la pateix i la persona que l’ajuda, ja que aquesta cau una gran responsabilitat. És per això que també necessitarà atenció específica”, ha conclòs.
Podeu veure la xerrada completa en aquest enllaç.