Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, el 21 de setembre, les entitats socials fem una crida a les autoritats per situar l’Alzheimer com una prioritat social i sanitària

En el marc del Dia Mundial de l’Alzheimer, les entitats socials que treballem en la recerca sobre l’Alzheimer i en defensa dels drets de les persones afectades per la malaltia  (Alzheimer Catalunya Fundació, Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona, Ace Alzheimer Center Barcelona, Barcelona Alzheimer Treatment Research Center, Fundació Uszheimer i la Fundació Pasqual Maragall) fem una crida urgent a les autoritats per incrementar el seu suport en l’atenció i la cura i la inversió en la recerca, i en atenció social i sanitària.

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa sense tractament que aturi o freni la seva evolució, que s’estima que afecta a més de 900.000 persones a Espanya i a més de 120.000 a Catalunya. El seu impacte en la vida de les persones que el pateixen i les seves famílies és devastador, i la manca de recursos adequats per a la seva gestió és un problema de primer ordre.

Malgrat que l’edat és el factor de risc més conegut, la malaltia no és una conseqüència inevitable de l’envelliment biològic. Els estudis demostren que hi ha factors ambientals que augmenten el risc de patir la malaltia i, per tant, cal incorporar la prevenció de l’Alzheimer en les polítiques de salut pública. Els determinants socials com la nutrició, el nivell educatiu, el patiment d’estrès i ansietat, la contaminació o la solitud i l’aïllament són molt rellevants en l’aparició i evolució de la malaltia d’Alzheimer i en les estratègies per afrontar-la.

Aquesta malaltia no només és un repte de salut per a les persones que la pateixen, sinó que també afecta greument el benestar de les seves famílies, les quals assumeixen gran part de la càrrega de cures. Amb un cost anual estimat de 35.000 € per pacient, la gestió de la malaltia suposa un desafiament econòmic i emocional que les famílies no poden continuar assumint sense el suport necessari.

Tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reconegut la demència com una prioritat de salut pública, a Espanya i Catalunya la resposta institucional ha estat insuficient. El “Plan Nacional del Alzheimer y otras demencias” (2019-2023) no s’ha implementat adequadament, i el “Pla de Demències a Catalunya” (PLADEMCAT) també ha quedat lluny del desplegament esperat. És imprescindible que les institucions destinin més recursos per donar una resposta integral i efectiva a les necessitats de les persones afectades i les seves famílies.

Demandes urgents

En el Dia Mundial de l’Alzheimer les entitats reclamem que l’abordatge i la resposta sigui una prioritat social i sanitària pel conjunt de les institucions. És urgent que s’implementin les polítiques i recursos necessaris per adaptar-nos al canvi demogràfic i la seva incidència a la societat alhora que es destinen esforços científics per acabar amb la malaltia.

L’any 2024 és inajornable oferir respostes a les demències i en especial, a l’impacte de l’Alzheimer al nostre país, de manera integral, amb recursos i serveis adequats a les necessitats.

El manifest es concreta en les següents 10 demandes

1. Incloure la perspectiva de l’Alzheimer i les demències als textos normatius per donar una resposta a les necessitats específiques de manera àgil i flexible 
2. Incloure la perspectiva de les demències en el disseny de les polítiques públiques per afavorir la inclusió de la població afectada i afavorir l’autonomia a les persones amb demències. 
3. Implementar i dotar de recursos els Plans i Estratègies aprovats per a donar una resposta efectiva i transversal a les persones amb Alzheimer i les seves famílies. 
4. Incrementar la inversió en recerca en l’àmbit de la malaltia d’Alzheimer i altres demències, amb l’objectiu de millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament, tot incentivant l’ecosistema de recerca i innovació existent.
5. Implementar mesures per accelerar el moment del diagnòstic i garantir una resposta immediata i estable que millori el pronòstic i tractament de la malaltia. Posar en marxa de manera urgent un registre nacional del nombre de diagnòstics d’Alzheimer i altres demències per tal de preveure l’evolució i l’impacte. 
6. Impulsar una atenció integral i integrada social i sanitària que inclogui un acompanyament efectiu des de la recepció del diagnòstic. Això inclou la modificació de la cartera de serveis socials incloent recursos específics d’atenció, informació, formació, assessorament, orientació i suport.
7. Donar cobertura en el marc dels drets socials i laborals a les persones amb diagnòstic precoç i en edat laboral i tenir en compte les necessitats d’equipaments amb suport per menors de 65 anys. 
8. Invertir en el desplegament d’una xarxa d’equipaments d’acompanyament, prevenció i residencial que inclogui les necessitats de les persones amb Alzheimer, amb ràtios i professionals adequats i equitat territorial. Desplegar una xarxa de tallers de memòria i estimulació cognitiva arreu del territori com a element essencial de salut pública i prevenció del deteriorament cognitiu. 
9. Informar, sensibilitzar i alertar la societat sobre la malaltia d’Alzheimer i les seves conseqüències, lluitant contra l’estigma i el maltractament i promovent una Catalunya inclusiva i respectuosa amb les persones afectades.
10. Donar suport a les entitats socials i associacions de familiars, dirigides a millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l’Alzheimer i a treballar per la seva erradicació.

Consulta el manifest sencer aquí.