10.000 raons per vèncer l’Alzheimer

La generositat de la nostra societat s’està ampliant progressivament cap a nous horitzons. Els ciutadans fan costat a causes, iniciatives i projectes necessaris i cada cop més diversos. Aquests dies la Fundació Pasqual Maragall celebra haver aconseguir el suport de 10.000 socis i sòcies, milers de persones que, amb la seva confiança i les seves aportacions regulars, possibiliten la posada en marxa de projectes i estudis científics per enfrontar-nos a la malaltia d’Alzheimer. Estem davant d’un fenomen nou, i afortunadament creixent, cada cop són més els ciutadans implicats en fer avançar la ciència. La societat civil entra en escena com a protagonista clau i imprescindible en l’impuls i el sosteniment de projectes de recerca biomèdica. A la Fundació Pasqual Maragall el suport que rebem és doble, d’una banda el dels socis amb les seves aportacions, i de l’altra, el dels voluntaris que participen de manera altruista en els nostres estudis. Sense el compromís d’aquests dos col·lectius la nostra tasca seria impossible.

Molt sovint ens preguntem per què, en temps tan complicats, aquests socis fan l’esforç, mes rere mes, any rere any, de dedicar una part dels seus ingressos a ajudar-nos. Hi ha milers de causes que mereixen ser ateses, totes elles essencials i urgents. Per què la recerca científica? Per què l’Alzheimer? Alguns d’ells han viscut la malaltia de prop, en familiars propers o amics, però no són pas la majoria. La majoria de socis són persones conscients d’una temuda situació, amb unes conseqüències col·lectives i personals que no desitgen ni per a ells ni per a ningú. El fet és que la malaltia d’Alzheimer i les demències en general tenen una prevalença cada cop més gran i el seu creixement és, de moment, imparable ja que no disposem d’un tractament efectiu. La majoria de socis creuen que val la pena encarar-se a aquesta situació. Diguem-ho ben clar: no hi ha dreceres, només amb més i millor recerca científica sorgiran aquelles solucions preventives o terapèutiques que ens permetin sortejar aquest panorama aclaparador. Com més recursos es disposin, més aviat sorgiran solucions i més sòlides seran les conclusions de les nostres investigacions. I això els nostres socis i voluntaris ho saben.

El nostre objectiu científic és prevenir la malaltia d’Alzheimer. Amb aquesta finalitat estem estudiant a un col·lectiu de prop de 3.000 persones mitjançant un seguit de diferents proves que els hi farem al llarg de la seva vida. Científicament tampoc podem fer-ho sols, per aquest motiu ens hem associat amb altres centres europeus amb projectes semblants, per col·laborar molt estretament i multiplicar els esforços, per anar més ràpid i obtenir resultats més consistents. El repte científic doncs és tant global com col·lectiu. I a pesar de que les demències no han rebut la prioritat adequada -entre altres motius perquè fins fa molt poc no eren considerades malalties pròpiament dites- entre tots estem revertint aquest model.

Ens manquen més recursos, l’esforç col·lectiu i la implicació ciutadana ha de continuar creixent. Vivim cada cop més anys i hem d’aconseguir viure’ls amb la màxima qualitat i plenitud, sense l’amenaça de l’Alzheimer sobre les nostres espatlles. Els socis de la Fundació Pasqual Maragall comparteixen aquest desig d’un futur lliure d’aquesta malaltia i són, tots i cadascun d’ells, la prova d’aquest gran compromís col·lectiu. Sempre els estarem agraïts.

Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall

Article d’opinió publicat a El Periódico, el 19 de març del 2017