Quins efectes té el confinament en la salut mental i cerebral?

El Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, acaba de posar en marxa un nou estudi, gràcies a l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, que analitzarà els efectes del confinament en la salut mental i cerebral, així com altres factors que mitiguen o agreugen el seu impacte

L’estudi comptarà amb la participació de més de 2.500 persones cognitivament sanes, d’entre 45 i 75 anys, i descendents, en la majoria de casos, de persones amb Alzheimer. Totes elles formen o han format part d’altres projectes del BBRC, especialment de l’Estudi Alfa. La recerca pararà especial atenció als canvis cerebrals relacionats amb la malaltia d’Alzheimer, i a l’impacte del confinament en les persones que estan cuidant d’un ésser estimat, ja sigui amb demència o amb alguna altra malaltia que impliqui dependència o necessitats especials.

Segons la Dra. Eider Arenaza-Urquijo, investigadora principal del nou estudi del BBRC, “hi ha precedents d’aquest tipus de mesures d’aïllament social que demostren que la quarantena i el confinament poden crear efectes perjudicials per a la salut mental. Analitzar l’impacte d’aquest tipus de mesures, així com altres factors que poden mitigar o exacerbar el seu impacte en la salut mental, són fonamentals per impulsar mesures de salut pública”.

Les persones participants hauran de respondre una sèrie de qüestionaris online en dos períodes diferents: durant el confinament, i uns 18-24 mesos després, per tal que els investigadors puguin avaluar els resultats relacionats amb l’ansietat, la depressió i un possible estrès post-traumàtic.

Totes aquestes preguntes giraran al voltant de factors com l’espai de confinament i cohabitació; el seu estat de salut; les estratègies de cerca d’informació; la preocupació per les seves finances i per l’accés als productes de primera necessitat; i les interaccions socials i l’estil de vida (qualitat del son, exercici i activitat cognitiva).

Quatre grans hipòtesis

L’estudi esta dissenyat per avaluar quatre grans hipòtesis sobre els efectes del confinament durant la pandèmia de la COVID-19:

1.- Salut mental. El confinament tindrà un impacte psicològic, incloent l’augment de sentiments d’ansietat i depressió, i s’associarà amb irritabilitat, frustració i preocupacions.

2.- Estil i qualitat de vida. El confinament s’associarà amb canvis en els patrons d’estil de vida (el son, l’exercici) i la qualitat de vida, així com amb els canvis en el consum o ús de drogues psicotròpiques (cafè, alcohol, nicotina).

3.- Salut cerebral. Les variables relacionades amb el confinament, com podria ser l’estrès crònic que s’ha relacionat amb un major risc de patir Alzheimer, s’associaran amb l’estructura i funció del cervell. També amb els biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer i l’acceleració dels efectes relacionats amb l’edat.

4.- Impacte en les dones i les cuidadores. El confinament a casa tindrà unes repercussions més nocives en  la salut mental i cerebral de les dones i, en particular, de les cuidadores.

Amb tot, la Dra. Eider Arenaza-Urquijo apunta que “per maximitzar l’impacte científic de l’estudi, combinarem les dades dels participants obtingudes d’altres estudis del BBRC. D’aquesta manera tindrem informació retrospectiva sobre variables de salut mental i estil de vida, i informació disponible sobre mesuraments cerebrals i biomarcadors relacionats amb la patologia de la malaltia d’Alzheimer”.

 

Sobre la malaltia d’Alzheimer i les demències

Actualment, la demència també es considera una pandèmia. Cada 3 segons es diagnostica un nou cas al món, i es calcula que més de 50 milions de persones la pateixen, en la majoria de casos a causa de l’Alzheimer. Aquesta xifra es tradueix en més de 800.000 persones afectades arreu de l’estat. Amb l’esperança de vida en augment, si no es troba un tractament per prevenir o frenar el curs de la malaltia, la xifra de casos podria duplicar-se l’any 2050.