Què sap la població espanyola sobre l’Alzheimer? Les cinc falses creences més esteses

Els resultats de l’enquesta “Actituds i percepcions de la població espanyola sobre l’Alzheimer”, realitzada per la Fundació Pasqual Maragall, demostren que la població espanyola té un coneixement general correcte sobre la malaltia, ja que el 70% sap que l’Alzheimer actualment no té cura, que els hàbits de vida saludables redueixen el risc de desenvolupar-la (70%), i que existeixen determinats fàrmacs que poden millorar la qualitat de vida de les persones afectades (68%).

No obstant, encara queda camí per recórrer i persisteixen falses creences, encara molt esteses, que han de clarificar-se, ja que resulten clau per comprendre i fer front a la malaltia.

Tal com assenyala el Dr. Arcadi Navarro, director de la Fundació Pasqual Maragall, “les dades recollides a l’enquesta ens confirmen que la població espanyola posseeix informació adequada dels aspectes bàsics de l’Alzheimer. Però persisteixen conceptes erronis en aspectes clau per a la comprensió i l’abordatge de la malaltia, i s’han de desmentir amb dades científiques o amb les evidències que ens aporta la recerca”.

Cinc falsos mites

Tot i el coneixement correcte de les persones enquestades sobre la malaltia d’Alzheimer, al document s’hi detecten cinc falses creences entre la població espanyola:

• L’Alzheimer pot prevenir-se amb medicació específica. Una de cada tres persones considera que la malaltia pot prevenir-se amb medicació específica, afirmació falsa, ja que actualment no existeix cap tractament o fàrmac que freni el seu curs. A més, el 40% de la població creu que alguns suplements alimentaris i teràpies alternatives poden detenir el seu avançament, afirmació també errònia.
• L’Alzheimer és conseqüència inevitable del fet d’envellir. Gairebé el 40% de la població espanyola creu que l’Alzheimer forma part del procés normal d’envellir. És important destacar que l’edat és el principal factor de risc, però no és causa directa ni de l’Alzheimer ni de la demència. Quan una persona presenta demència, sigui a l’edat que sigui, és perquè alguna cosa l’ha causat, i no es tracta d’una conseqüència inevitable del fet de fer-se gran. Aquesta creença condueix a una visió pessimista de l’envelliment i posa en dubte el paper clau de la recerca centrada en la prevenció, i dels hàbits de vida saludables que podem adoptar per reduir el risc de patir Alzheimer.
• L’estil de vida no té cap incidència sobre el risc de desenvolupar Alzheimer. Més del 20% dels enquestats i, segons les dades presentades per ADI, a nivell mundial el 46% de la població, considera que l’estil de vida no influeix en el desenvolupament de la demència. Aquesta és una afirmació falsa. S’ha demostrat que els hàbits de vida saludable incideixen positivament en la nostra salut cerebral, ja que ens permeten reduir factors de risc per desenvolupar la malaltia.
• L’Alzheimer és hereditari. Més del 52% de la població espanyola considera que aquesta malaltia és majoritàriament hereditària. Tot i això, està demostrat que només una minoria dels casos (menys de l’1%) es transmet entre hereditàriament entre generacions de la mateixa família. No obstant, sí que hi ha variacions genètiques que augmenten lleugerament la probabilitat de patir-la, però sense ser determinants o suficients en si mateixos.
• Les persones amb una ment activa tendeixen a desenvolupar menys la malaltia d’Alzheimer. El 40% de la població creu que haver desenvolupat una activitat intel·lectual intensa al llarg de la vida prevé l’Alzheimer. Certament, la reserva cognitiva pot contribuir a retardar el deteriorament cognitiu, però no és garantia per evitar la seva aparició més endavant. No és cap antídot contra l’Alzheimer.

Per tot això, el Dr. Arcadi Navarro conclou que totes aquestes dades “constaten la necessitat de millorar el coneixement de la població sobre els factors que poden incidir en el desenvolupament de la malaltia. És clau seguir informant la ciutadania que l’Alzheimer és –en la immensa majoria dels casos–, una malaltia d’origen multifactorial, sense patrons genètics deterministes. Ampliant aquest coneixement reduirem la preocupació i la resignació davant d’allò que creiem inevitable, i reforçarem la convicció que cada un de nosaltres pot actuar per prevenir, en major o menor mesura, el futur desenvolupament de la malaltia”.

Altres dades destacables de l’enquesta

L’enquesta també demostra que dos de cada tres espanyols afirmen tenir o haver tingut al seu entorn una persona amb Alzheimer, un familiar de primera línia en el 28% dels casos. A l’estat espanyol, actualment hi ha més de 900.000 persones que pateixen aquesta malaltia. Amb l’esperança de vida en augment i sense un tractament efectiu que freni el seu curs, el nombre de casos podria duplicar-se el 2050.

La incidència de l’Alzheimer és cada vegada major, i amb ella la consciència de la població quant a aquesta malaltia. I és que, segons la mateixa enquesta, l’Alzheimer ja és el segon problema de salut que més preocupa als espanyols de cara el futur  (64%), només per darrere el càncer (70%), i a molta distància de l’ictus o de la Covid-19.