En la tercera edició del cicle, hem parlat sobre els últims avenços científics i sobre l’efecte de la malaltia en les persones cuidadores.
Més de 800 persones participen al cicle Recuerda
En la tercera edició del cicle, hem parlat sobre els últims avenços científics i sobre l’efecte de la malaltia en les persones cuidadores.
Més de 800 persones han participat a la tercera edició del cicle de xerrades online “Recuerda”, organitzat per la Fundació Pasqual Maragall en les que s’han tractat els últims avenços en el camp de la recerca de l’Alzheimer, i els efectes de la malaltia en persones cuidadores.
En la primera de les sessions, el Dr. Oriol Grau, responsable del Grup de Recerca Clínica i Factors de Risc de Malalties Neurodegeneratives del del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació, ha ofert la xerrada “Alzheimer i son: l’ou o la gallina?”, centrada en els efectes que té l’insomni i una mala qualitat del son en el desenvolupament de problemes cognitius a llarg termini i malalties com l’Alzheimer.
L’expert ha explicat l’evidència científica que vincula el dormir malament i poc amb la possibilitat de desenvolupar deteriorament cognitiu a llarg termini. “Existeix una dualitat: per una banda, la falta de descans afavoreix l’acumulació de proteïnes vinculades a la malaltia i, per l’altre, l’Alzheimer afecta a certes regions del cervell que intervenen en la regulació del son. A més, no es tracta d’una conseqüència de l’altra, sinó que ambdues condicions tenen una relació directe i es donen al mateix temps”, segons el Dr. Grau.
Durant la ponència, el doctor a remarcat la importància de seguir uns hàbits de vida saludables, ja que la falta de son no és l’únic factor de risc modificable que intervé en el desenvolupament de problemes cognitius, sinó que existeixen d’altres com la mala alimentació o la falta d’exercici que també tenen un impacte important.
Finalment, l’expert ha subratllat que no existeix un patró de son concret, ja que aquest és variable al llarg de la vida i depèn de diversos factors, com l’edat o la genètica. No obstant, va oferir certes recomanacions que contribueixen a millorar la qualitat del son, com una rutina marcada, evitar menjars copiosos abans d’anar a dormir o reduir l’exposició a pantalles.
En la segona sessió, la Dra. Nina Gramunt, neuropsicòloga i directora tècnica de l’Àrea Social de la Fundació, i Sandra Poudevida, terapeuta sènior de la Fundació, sota el títol “Com gestionar el dia a dia amb un ésser estimat amb Alzheimer” han parlat sobre consells pràctics per familiars cuidadors, el procés de comunicar el diagnòstic a la persona afectada o les activitats quotidianes que pot fer en funció de la fase de la malaltia.
Segons la Dra. Gramunt, per als familiars “el millor és acceptar aquesta situació i no caure en la malenconia i la ràbia, encara que són fases inevitables. Tenir una actitud d’acceptació i adaptar-se a la nova situació serà clau per gestionar la malaltia. S’ha de tenir una actitud proactiva d’informar-se constantment”.
També ha explicat que existeix una fase en l’Alzheimer en la que les persones deixen de tenir consciència de la seva malaltia, per això els costa entendre per què tot el que feien abans ja no poden fer-ho. En aquest sentit, l’experta recomana que “es parli d’aquest tema abans que arribi el moment, ja que la persona estarà més receptiva i podrà racionalitzar la seva situació. Si no s’arriba a temps, s’haurà d’argumentar, per exemple, els beneficis que comporta no agafar el cotxe, demanar ajuda a amics i familiars que estiguin disponibles perquè la persona no perdi autonomia”.
D’altra banda, Sandra Poudevida s’ha centrat en les cures personals i d’higiene, dos temes complicats de gestionar en l’Alzheimer. “Quan falta la consciència, la higiene és un problema recurrent. Per això és clau l’adaptació: dutxa enlloc de banyera, agafadors, barnús enlloc de tovallola, música, utilitzar distraccions… Per mantenir autonomia en la higiene s’ha de simplificar, com a mínim en les primeres fases. Serà necessari ser flexible en horaris”, ha detallat Poudevida.
Un altre tema tractat ha estat la síndrome del cuidador cremat, que es produeix quan la persona cuidadora presenta trets depressius, ansietat, aïllament. Segons Poudevida, “en aquest moment és necessari reflexionar sobre els propis límits: a què estic disposat a renunciar? Conèixer-se bé i preguntar-se fins on vols arribar i fins on pots arribar”.
Per això, a la Fundació Pasqual Maragall realitzem programes grupals de suport a persones cuidadores on es tracten temes de gran rellevància, com l’evolució de la malaltia, com s’aborden els símptomes, la comunicació amb la persona afectada i els recursos comunitaris disponibles, entre d’altres. Així mateix, en aquests espais també es proporcionen pautes i estratègies específiques per entendre el propi benestar de la persona encarregada de la cura del seu familiar amb Alzheimer.