Marta Crous-Bou, investigadora principal

“De ben petita, recordo que una de les meves activitats preferides era jugar al jardí de casa de la meva àvia a posar mosques, formigues i tot tipus d’insectes en gots de plàstic (amb o sense aigua) per poder mirar-los, tocar-los, comptar quantes potes o ales tenien, etc. Fins i tot, més d’una pobra papallona va quedar-se sense ales perquè tenia la teoria que, si et posaves la pols de les seves ales a sobre, podries volar com ho feien elles! Malauradament, la hipòtesi no es va confirmar després d’uns quants intents… Però la curiositat allà va quedar! Des de molt d’hora vaig tenir clar que volia ser veterinària o biòloga com aquells que veia als documentals, com la Jane Goodall, que estaven tot el dia amb animals. Més endavant, vaig anar canviant la biologia de bota (de camp) per la de bata (de laboratori), que diuen en el meu camp, i pensava que mirant les coses petites algun dia faria un gran descobriment!

Ara que han passat els anys, puc dir que la ciència m’ha aportat de tot. Des de molt d’esforç, dedicació, sacrificis i més d’una frustració, a experiències molt gratificants, moltes alegries, aprenentatges i la possibilitat de conèixer moltes persones molt interessants que han tingut una influència bestial en la meva vida, tant professional com personal. En definitiva, el que més m’agrada de la ciència és tenir la sensació que amb la meva feina faig alguna cosa per millorar la vida de les persones, i especialment, tenir l’oportunitat de contribuir a buscar solucions quan les persones estan malaltes. Òbviament no sempre és tan idíl·lic, però pensar en això és el que em fa seguir motivada!”