Madrid desperta amb els carrers en blanc

El Director del Departament de Ciència de la Fundació Bancària “la Caixa”, Ignasi López, el Director de la Fundació Pasqual Maragall, el Dr. Jordi Camí, i la Directora General de Persones Grans i Serveis Socials de l’Ajuntament de Madrid, Marisol Trias, han presentat avui la campanya de sensibilització “Carrers en Blanc” amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, el 21 de setembre.

Durant quatre dies (del 19 al 22 de setembre), els ciutadans que passin pel barri Ópera de Madrid es trobaran amb 100 plaques que taparan els noms de 10 carrers del barri i de la Plaza Ramales. D’aquesta forma, l’acció pretén traslladar als vianants la desorientació, un dels símptomes que pateixen les persones afectades per la malaltia d’Alzheimer.

Ignasi López, Director del Departament de Ciència de la Fundació Bancària “la Caixa” comenta que “amb aquesta acció la fundació reafirma una vegada més el compromís amb la recerca com a via imprescindible per millorar el benestar de les persones i per aconseguir una societat més justa. Amb aquest objectiu, i segons el seu pla estratègic, la Fundació Bancària “la Caixa” triplica la seva inversió en recerca fins al 2019”. I ha afegit: “a la vigília del Dia Mundial de l’Alzheimer, volem remarcar la incansable tasca que porten a terme els investigadors de la Fundació Pasqual Maragall per tal que aquesta malaltia es converteixi en un record del passat”.

Per la seva part, el Dr. Jordi Camí ha agraït el suport continuat de la Fundació Bancària “la Caixa” en la lluita contra aquesta malaltia i ha remarcat la necessitat d’invertir en recerca: “a la Fundació Pasqual Maragall treballem des de fa 10 anys per poder prevenir l’Alzheimer, que malauradament a dia d’avui encara no té cura ni forma de frenar-lo. Només amb més recerca podrem evitar els efectes devastadors que té aquesta malaltia, tant en les persones afectades com en les seves famílies”.

En aquest sentit, la Directora General de Persones Grans i Serveis Socials, ha agraït als representants de la Fundació Bancària “la Caixa” i la Fundació Pasqual Maragall l’organització d’aquest tipus d’actes que ajuden a “sensibilitzar a la població” sobre els primers símptomes d’una malaltia “devastadora” per als malalts i els seus familiars.

La campanya aterra a Madrid després del seu pas pels carrers de Barcelona l’any passat, i de nou ve acompanyada d’un vídeo i una acció a xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram i Youtube) per donar major difusió i conscienciar a la societat sobre la malaltia i la necessitat d’impulsar la recerca.

 

Campanya de conscienciació sobre la malaltia

L’objectiu de la campanya és sensibilitzar a la població sobre la malaltia d’Alzheimer, que pateix 1 de cada 10 persones majors de 65 anys i un terç dels majors de 85. L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, que afecta a la memòria i l’orientació, però també dóna lloc a canvis en la personalitat i el comportament, alteracions en el llenguatge i dificultats per a la planificació de tasques o la resolució de problemes del dia a dia. És important conèixer els seus símptomes, ja que en moltes ocasiones, els familiars més propers són els primers en detectar-los. Aquests són algunes dels senyals d’alerta:

• Oblidar-se o tenir dificultats per recordar informació recent.
• Desorientar-se en llocs molt coneguts.
• Repetir en bucle una mateixa pregunta.
• Tenir problemes per seguir instruccions o planificar activitats quotidianes com cuinar, realitzar la compra o prendre la medicació de forma correcta.
• Cometre errors en la percepció del pas del temps, com per exemple, confondre coneguts actuals amb d’altres que formen part del seu passat.
• Perdre l’interès per activitats que abans li agradaven o tenir dificultats per portar-les a terme.
• Presentar canvis en l’estat d’ànim o en l’humor.
• Mostrar menys preocupació per l’aspecte i la higiene personal o de la casa.
• Perdre objectes importants o diners, de forma més freqüent que habitualment.
• Mostrar dificultats per seguir una conversa.
• Ser més vulnerable o susceptible de caure en enganys per part d’altres, a causa d’una disminució en la capacitat de judici.

 

Aquests senyals d’alerta no signifiquen res greu si es produeixen de forma aïllada o es poden justificar per alguna situació rellevant que la persona estigui vivint. No obstant, si se’n produeixen diversos a la vegada i amb freqüència, és convenient acudir al metge de família perquè pugui avaluar-ne l’abast i determinar els següents passos a seguir, si fos necessari.

Estudi pioner sobre el paper dels familiars propers

La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per una llarga fase prèvia silenciosa, que pot iniciar-se fins a 20 anys abans de l’inici dels símptomes, denominada fase preclínica de la malaltia. Un estudi recent portat a terme al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center, gràcies a l’impuls de la Fundació Bancària “la Caixa”, ha detectat alteracions cerebrals i cognitives associades a aquesta fase preclínica de la malaltia en participants que no percebien canvis en la seva capacitat cognitiva, però en canvi el seus familiars propers sí.

“Hem vist que inclús en la fase més inicial de la malaltia d’Alzheimer, en la qual no hi ha símptomes, els familiars més propers poden percebre canvis que poden ser rellevants i que passen desapercebuts per la persona afectada”, explica el Dr. Gonzalo Sánchez, primer autor de l’estudi i neuropsicòleg del centre de recerca de la Fundació Pasqual Margall. Aquesta troballa “obre la porta al desenvolupament d’estratègies de prevenció de l’Alzheimer en aquest nou grup de persones a risc, que haurem de seguir per veure com evolucionen”, afegeix.

L’estudi es va realitzar en 2.640 participants de l’Estudi Alfa, impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”. Després de realitzar-los diverses proves de cognició, infermeria i neuroimatge, els investigadors han identificat que els participants que van afirmar que no percebien cap declivi de la seva capacitat cognitiva, però en canvi el seu familiar deia que sí, rendeixen pitjor en els test cognitius de memòria, malgrat que els seus resultats estan dintre del llindar considerat com ‘normal’. D’altra banda, també han detectat que tenen un major volum cerebral a l’àrea frontal dreta i la insula, la qual cosa suggereix una correlació anatòmica, ja que ambdues estan relacionades amb la capacitat d’autoconsciència i monitorització pròpia.

Així mateix, l’estudi ha revelat que independentment de la percepció del participants, aquells participants en els quals els seus familiars propers responien que sí que sentien que el seu familiar tenia problemes de memòria últimament, tenen un menor volum de l’hipocamp. És a dir, les proves de ressonància magnètica cerebral han demostrat que el seu hipocamp era més petit que el del grup de participants que no percebien problemes de memòria i els seus familiars tampoc. En aquest cas, cal destacar que l’hipocamp juga un paper fonamental en la formació de noves memòries i és una de les primeres estructures cerebrals que comença a deteriorar-se i reduir-se en la malaltia d’Alzheimer.

Aquesta recerca, que posa per primera vegada el focus en aquest nou perfil de persones a risc de desenvolupar demència, ha estat publicada recentment a la revista científica Journal of Alzheimer’s Disease.