La Fundació i l’Obra Social “la Caixa” reuneixen més de 1.500 voluntaris i col·laboradors

Un dels grans interrogants en la investigació sobre l’Alzheimer és quan es trobarà un tractament que permeti curar, frenar o retardar els símptomes d’aquesta malaltia neurodegenerativa. Aquest ha estat un dels principals temes que s’ha tractat a la segona trobada de voluntaris de l’Estudi Alfa (Alzheimer i Famílies), que ha reunit a més de 1.500 assistents, i que ha estat organitzat per la Fundació Pasqual Maragall i l’Obra Social de “la Caixa”. Aquesta reunió anual vol fer partícips als voluntaris i col·laboradors de les últimes novetats de la Fundació i de la recerca contra l’Alzheimer.

L’acte, que ha tingut lloc a l’auditori del Fòrum, ha estat presentat pel periodista Carles Capdevila, que ha posat de manifest el valor i la generositat del voluntariat científic per continuar lluitant en la recerca de solucions per a aquesta malaltia, que actualment afecta unes 800.000 famílies a tota Espanya, juntament amb Antoni Comín, Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya; el Dr. Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, i Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària “la Caixa”. Cristina Maragall, portaveu de la Fundació i voluntària de l’Estudi Alfa, ha volgut reconèixer la figura dels cuidadors, la majoria dels quals són familiars no  professionals. Per altra banda, el Dr. José Luis Molinuevo, director científic de la Fundació, ha donat resposta al tema central de la trobada: la vacuna de l’Alzheimer que mai no arriba.

Per què és tan complicat trobar el fàrmac?

La recerca d’una vacuna contra la malaltia de l’Alzheimer és un tema que suscita gran interès social i científic, afectant de manera molt directa els malalts i els seus familiars. “En els darrers 15 anys s’han desenvolupat desenes de medicaments dirigits a disminuir l’acumulació de proteïna amiloide al cervell i la destrucció neuronal que provoca l’Alzheimer, però cap d’ells ha estat satisfactori, ja que malgrat han estat efectius en la “neteja” del cervell no han millorat l’estat cognitiu dels pacients, és a dir, no han frenat ni curat els símptomes de la malaltia”, senyala el Dr. José Luis Molinuevo.

El desenvolupament d’un medicament nou és un procés llarg que exigeix superar diverses fases. En general, només entre el 2 i el 5% dels assaigs clínics amb resultats prometedors en animals passen a ser avaluats amb humans, donada la gran dificultat d’extrapolar els resultats. A més, en el cas de l’Alzheimer, és encara més complicat per la complexitat i la llarga durada de la malaltia.

El focus de la recerca de nous tractaments s’ha posat tradicionalment en persones malaltes, és a dir, amb símptomes clínics manifestos. Actualment, però, sabem que s’inicia de forma silenciosa entre 15 i 20 anys abans de l’aparició dels primers símptomes. Aquest nou coneixement ha comportat que, en els últims anys, s’hagi replantejat el punt de vista des del qual s’estava abordant la recerca d’aquesta patologia; i cada vegada són més els investigadors, centres de recerca i organismes científics que estan orientant els seus esforços a la detecció precoç i a la prevenció, com és el cas de l’Estudi Alfa.

Tot apunta que els assajos clínics de nous medicaments s’aniran traslladant a fases més inicials de la malaltia, fins i tot abans de les seves primeres manifestacions. Perquè no es descarta que medicaments ineficaços en malalts ja diagnosticats poguessin ser efectius si s’administressin anys abans de l’aparició de la malaltia.

L’Estudi Alfa i el projecte europeu EPAD

Amb l’impuls de l’Obra Social ”la Caixa”, la Fundació Pasqual Maragall va posar en marxa l’any 2012 l’Estudi Alfa per a la prevenció de l’Alzheimer. Actualment, és un dels més complexos i amb major nombre de voluntaris que existeix al món dedicats a la detecció i la prevenció de l’Alzheimer. Hi participen 2.743 voluntaris adults sans, d’entre 45 i 75 anys, fills i filles de persones afectades per l’Alzheimer, als quals s’efectuen un conjunt de proves (cognició, genètica, neuroimatge…) cada tres anys i durant dècades.

Seguint aquesta línia de recerca, en el marc del projecte europeu EPAD (European Prevention of Alzheimer’s Dementia), la Fundació te previst iniciar aquest any els primers assaigs clínics de prevenció amb voluntaris sans. A la iniciativa EPAD hi participen 35 centres de recerca, universitats, associacions de malalts i laboratoris europeus  amb l’objectiu  d’obtenir un fàrmac que actuï en els estadis inicials de la malaltia, evitant o endarrerint l’aparició dels símptomes.

Podeu veure les imatges de la trobada aquí.