L’estudi es va dur a terme a partir de les dades obtingudes als qüestionaris epidemiològics que van respondre els voluntaris de l’Estudi Alfa, i les dades sobre concentració de diferents contaminants de l’aire a Barcelona.
La Fundació Pasqual Maragall col·labora amb l’ISGlobal en un estudi sobre contaminació i depressió
L’estudi es va dur a terme a partir de les dades obtingudes als qüestionaris epidemiològics que van respondre els voluntaris de l’Estudi Alfa, i les dades sobre concentració de diferents contaminants de l’aire a Barcelona.
Als nombrosos efectes perjudicials que la contaminació atmosfèrica pot tenir sobre la salut, es podria afegir un increment en el risc de patir depressió quan l’exposició és perllongada en el temps. Així es desprèn d’un estudi publicat a International Journal of Hygiene and Environmental Health i co-liderat per investigadors del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelona Beta Brain Research Center, i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
L’estudi es va dur a terme a partir de les dades obtingudes als qüestionaris epidemiològics que van respondre els voluntaris de l’Estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall, finançat per l’Obra Social “la Caixa”, i les dades sobre concentració de diferents contaminants de l’aire a Barcelona. L’objectiu principal de l’equip científic era establir possibles associacions entre l’exposició a llarg termini a la contaminació de l’aire i la història de depressió i ansietat.
Els resultats mostren una associació significativa entre l’exposició a llarg termini determinats contaminants atmosfèrics (NOx, NO2, PM2.5 i PM10) i l’augment de risc de patir una depressió, així com un augment en l’ús d’antidepressius. Tot i que no es va observar una associació en relació al risc de patir ansietat, les anàlisis van mostrar que les persones exposades a concentracions més elevades de contaminants de l’aire tenien més probabilitat d’utilitzar ansiolítics, concretament benzodiazepines.
“Tot i que encara no existeix consens a la literatura científica sobre la possible relació entre exposició a la contaminació atmosfèrica i depressió, els nostres resultats estan en la línia d’altres estudis que mostren associacions similars”, exposa Cristina Vert, investigadora d’ISGlobal i primera autora del treball.
Segons la Dra. Marta Crous-Bou, investigadora de la Fundació Pasqual Maragall i coautora de l’estudi, “els resultats s’afegeixen a la llista de potencials efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica sobre la salut”. De tota manera, insisteix que “calen més estudis, especialment estudis longitudinals i en poblacions més àmplies, per confirmar els nostres resultats”. La investigadora està actualment ampliant aquest estudi, amb l’objectiu d’analitzar la presència de contaminants ambientals amb el rendiment cognitiu de persones amb risc de patir la malaltia d’Alzheimer.
Referència
Vert C, Sánchez-Benavides G, Martínez D, et al., Effect of long-term exposure to air pollution on anxiety and depression in adults: A cross-sectional study. Int J Hyg Environ Health. 2017 Aug;220(6):1074-1080. doi: 10.1016/j.ijheh.2017.06.009. Epub 2017 Jul 3.