Ens sumem al Dia internacional de la dona i la nena en la ciència

Des de la Fundació Pasqual Maragall i el Barcelonaβeta Brain Research Center, ens adherim un any més a la celebració del Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència l’11 de febrer, que va ser declarat el 2015 per l’Assemblea General de Nacions Unides. El propòsit d’aquest dia és connectar la comunitat internacional amb les dones i les nenes a la ciència, reforçant així els llaços entre la ciència, la política i la societat per tal de buscar estratègies orientades a la dona en el camp de la ciència. És per això que, durant aquesta jornada, s’engeguen diverses iniciatives per tal de visibilitzar el seu paper en la ciència i eliminar els estereotips de gènere.

Enguany, tres dones que treballen en l’àmbit de la recerca en el BBRC expliquen com va sorgir el seu interès per la ciència, com veuen la situació de les dones en el món científic i quina és la seva tasca a la nostra entitat. L’Alba Cañas, la Patricia Genius i l’Iva Knezevic parlen sobre la seva experiència professional i comparteixen les seves opinions per remarcar el paper indispensable de totes les dones que treballen per aconseguir un futur millor en l’àmbit tecnològic i científic.

1. Com vas decidir dedicar-te a la ciència? Quina va ser la teva motivació?
Alba Cañas, Neuropsicòloga: Ja des de ben petita el meu pare ja deia allò típic de “aquesta nena és més de números que de lletres”. Quan anava al ‘cau’ recordo que m’encantava tot allò que tingués a veure amb resoldre enigmes amb números, fer experiments, etc. Tot i això, en arribar al Batxillerat no tenia gaire clar què fer, però sabia que seria quelcom de l’àmbit científic. Quan feia el segon curs, em vaig trobar amb un professor de Filosofia que estava acabant de cursar Psicologia, i oferia una optativa en el meu institut. Vaig decidir apuntar-m’hi i va ser allà quan es va despertar un interès en mi que fins al moment no havia descobert: com funcionen la ment i la conducta humana.

Patricia Genius, Investigadora Predoctoral: Doncs si soc sincera, no sabria trobar un moment o motiu que em fes decantar-me per la ciència, més aviat va ser un procés. Sempre m’han agradat molt els números i des de ben petita la meva àvia em portava quaderns que preparava plens d’operacions matemàtiques perquè les aprengués. Ja en el Batxillerat, em cridaven l’atenció la Biologia, les Matemàtiques, la Química… Va ser quan vaig començar a sentir que una futura científica començava a despertar. Crec que la motivació va ser veure que era un camp tan extens que, independentment de què escollís fer, podria gaudir del camí, involucrant-me en una comunitat que té com a objectiu ajudar als altres.

Iva Knezevic, Scientific Project Manager: Curiositat i, suposo, certa afinitat innata. Recordo que acabava d’aprendre a llegir quan els meus pares em van donar unes enciclopèdies, una d’història i una altra de ciències naturals. D’alguna manera, el volum de ciències de la vida sempre acabava a les meves mans: m’interessava el seu contingut amb diferents experiments en Química i Biologia. El mateix em va passar en els cursos superiors de l’escola. Estava submergida en el món dels àtoms i les molècules, per la qual cosa estudiar Bioquímica va ser una elecció natural. Durant la universitat vaig descobrir la Biologia Cel·lular, que més tard em va portar a Barcelona per fer els meus estudis de doctorat.

2. Què consideres que cal tenir en consideració a l’hora de desenvolupar una carrera científica? Quin consell donaries a les persones joves que volen ser científiques?

Alba Cañas: D’entrada, molta paciència. Per norma general sol ser un camí llarg, ple d’especialitzacions i requeriments per assolir el següent pas. És important perseverar, fins i tot quan no acabes de veure clar si et podràs dedicar a allò que vols. També cal mostrar-se curiós/a envers tot allò que envolti el camp científic escollit. A vegades entres en una carrera per una qüestió i, un cop ets dins, te n’adones que aquell camp és realment molt extens. S’ha de ser conscient d’això, perquè en un moment t’has d’especialitzar en alguna temàtica concreta. I dins d’aquesta, estaràs sempre en constant aprenentatge.

Patricia Genius: Considero que cal ser conscient que és una carrera de fons. Estem acostumades a estudiar i aprendre per tenir èxit a curt termini i ser premiades per resultats ràpids, més que pel procés. La ciència, en canvi, requereix de paciència, constància i esforç. A les joves que vulguin ser científiques els diria que observin el seu entorn i que trobin referents en persones que tenen a prop, com familiars i/o professores.

Iva Knezevic: Realment necessites estimar el que fas, aprendre a gaudir-ho i apreciar-ho. Quan es tracta de ciència, requereix una gran quantitat de paciència, resiliència i meticulositat. Un consell molt important per a qui s’iniciï en una carrera científica, i que a mi m’hagués agradat que em donessin al començament, és recordar que mai no t’has d’avergonyir de fer preguntes i cal explorar totes les possibilitats de desenvolupament professional. També cal llegir molt, aprendre a escriure articles, saber comunicar els resultats a conferències i fer networking. Sobretot, assegurar-te de trobar un bon mentor/a, perquè pugui guiar-te durant els primers anys i oferir bons consells quan sigui crucial.

3. Quina és la teva tasca al BBRC i com vius tu el món de la ciència?

Alba Cañas: Treballo com a Neuropsicòloga dins l’equip d’Operacions Clíniques. La meva principal tasca consisteix en avaluar les capacitats cognitives (memòria, atenció, llenguatge…) dels voluntaris i voluntàries que participen en els diferents estudis. També m’agrada molt poder contribuir a fer una petita tasca de divulgació, donat que moltes d’aquestes persones tenen dubtes i preguntes sobre la malaltia i sobre com avança la investigació. Crec que és important poder donar respostes (en la mesura del possible) i fer-ho des d’un entorn de tu a tu i en un llenguatge que els sigui fàcil de comprendre. En general, els participants queden força satisfets quan veuen que la seva implicació en els estudis del BBRC té una relació directa amb aquests avenços científics. Pel que fa a la ciència, crec que tinc sort d’estar dins un entorn laboral que em permet veure dues vessants: què implica directament la malaltia en les persones i alhora com totes aquestes dades que recollim a través de les visites són útils per comprendre i fer avenços en la recerca.

Patricia Genius: Actualment, estic en el meu segon any com estudiant predoctoral al Grup de Neurobiogenètica, dins de l’àmbit de Neuroimatge. La recerca que desenvolupo es basa en estudiar com la genètica impacta diferents estructures cerebrals. Hi ha estudis d’associació del genoma complet han trobat canvis específics en la seqüència d’ADN que s’associen amb determinats trets en la població. Aquestes variants genètiques, de forma independent, tenen un efecte molt petit en explicar la variabilitat d’aquest tret. Però quan s’agrupa l’efecte de totes aquestes variants, podem treballar amb una estimació del que seria la predisposició genètica d’un individu per un tret concret. En el nostre cas, treballem amb aquestes mesures analitzant-ne l’associació amb fenotips cerebrals associats a la malaltia de l’Alzheimer. Visc la ciència amb passió i respecte, tinc molt respecte per la professió. Intento aprendre dia a dia, i ho visc com un repte i creixement constant.

Iva Knezevic: Estic ocupant una posició de Scientific Project Manager, això significa que estic una mica més a “l’altre costat” de la ciència. El meu treball consisteix en funcions tant administratives com operatives, que inclouen la planificació, la preparació, la implementació i l’execució dels projectes assignats; el disseny i la redacció dels protocols d’estudi; l’elaboració de propostes de recerca en col·laboració amb investigadors. Tot i que no participo en les visites d’estudi i en l’anàlisi dels resultats, estic presenciant des de la primera fila la recerca científica de categoria mundial del BBRC.

4. Quins passos creus que s’han de seguir en la nostra societat per garantir la visibilitat i la representació de les dones en el món científic?

Alba Cañas: Considero que encara queda molt per fer, començant per l’educació dels infants. D’entrada, crec que calen més referents femenins en diversos camps científics. En general, s’ha de visibilitzar més la feina portada a terme per les científiques, o si més no, igualar-la respecte a la que fan els homes. Cal també erradicar certs estereotips de gènere. No hi ha carreres professionals més adequades a un gènere o un altre i això és quelcom que s’ha de promoure des de casa, els centres educatius i la societat en general. Crec que a nivell global també cal donar a conèixer que encara existeix una bretxa de gènere en aquest camp. És important reconèixer el problema per tenir-ne consciència i poder començar a posar-hi remei (per exemple, més dones ocupant posicions elevades en determinats camps científics podria facilitar la visibilització de les mateixes en aquest àmbit).

Patricia Genius: Crec que és bàsic desconstruir la imatge clàssica de les activitats en les quals la dona s’ha vist involucrada, per tal de construir una imatge ferma i real que doni la visibilitat que la dona es mereix, i per la qual porta treballant des de fa anys. Em refereixo a una figura d’independència, amb poder de decisió i amb aspiracions en l’àmbit professional. I, conseqüentment, veure a més dones ocupar posicions importants. Hi ha molt talent femení, i és el talent el que hauria de prevaler per damunt de tot. Seria genial no haver de preguntar-nos en un futur què fer per garantir la visibilitat, però sobretot, necessitem representació de les dones en el món, en general.

Iva Knezevic: Necessitem emancipar i educar des de ben petits, tant els nens com les nenes, que les nenes són capaces de qualsevol cosa. Hauríem d’ensenyar a les joves que intel·lectualment i emocionalment són tan fortes i capaces com els seus amics homes. Hauríem d’educar els joves sobre la força i l’ambició femenines, tan poderoses com les d’ells, des d’una edat primerenca. A partir d’aquí, la nostra societat ha de donar els mateixos punts de partida i d’oportunitats, per tal de no continuar perpetuant la discriminació.