El Departament de Salut, l’AQuAS i la Fundació Pasqual Maragall signen un conveni per a prevenir la malaltia d’Alzheimer

El Departament de Salut, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Fundació Barcelonaβeta Brain Research Center (FBβ), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, han signat un conveni de col·laboració per al desplegament d’un programa de prevenció de la malaltia d’Alzheimer. La rúbrica de l’acord, celebrada a la seu de la fundació a Barcelona, ha anat a càrrec del conseller de Salut, Boi Ruiz, del director de l’AQuAS, Josep Maria Argimon, i del director general de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí, i ha comptat amb l’assistència de Diana Garrigosa, presidenta de la fundació.

Totes les parts signants coincideixen en establir una col·laboració estratègica en l’àmbit de la prevenció d’aquesta malaltia, considerada cada cop més com una malaltia d’etiologia multifactorial en què interactuen tant factors genètics com ambientals. A més, la bibliografia més recent existent apuntaria que el més efectiu per prevenir-la serien les intervencions multimodals, aquelles en què s’inclouen accions en la nutrició, l’exercici físic i l’entrenament cognitiu, així com el control dels factors vasculars.

A partir d’aquestes premisses, el programa que desenvoluparà la FBβ inclourà diferents mòduls d’actuació basats en la intervenció sobre els factors de risc definits en estudis previs.

Col·laboració a tres bandes per a la prevenció

El Departament de Salut té interès en col·laborar i participar en programes de prevenció de malalties, d’acord amb la potenciació dels programes de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, que figura com un dels eixos del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015. Per la seva banda, l’AQuAS té entre els seus objectius generar el coneixement rellevant per a contribuir a la millora de la qualitat, seguretat i sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya. Per últim, la FBβ té com a missió principal la recerca científica en neurociències i, en particular, en l’àmbit de l’Alzheimer i les malalties neurodegeneratives relacionades, de manera que la seva acció sigui decisiva en la prevenció i cura d’aquestes malalties.

La concepció i definició de la malaltia de l’Alzheimer ha canviat radicalment en els darrers anys. En l’actualitat, es considera una malaltia de llarga durada que comença de manera silenciosa dècades abans de les seves manifestacions clíniques. Així mateix, es considera detectable a través d’una aproximació clínico-biològica mitjançant el suport de biomarcadors.

El fet és que la cognició al llarg de l’evolució de la malaltia varia des d’una fase inicial, on la cognició està completament preservada, fins a una fase final caracteritzada per una demència avançada. En aquesta fase inicial, asimptomàtica, la seqüència de mecanismes fisiopatològics s’inicia ben bé uns 20 anys abans de l’aparició dels símptomes, per la qual cosa els canvis biològics de la malaltia s’inicien en molts casos a partir dels 50 o 60 anys. Per altra banda, estudis epidemiològics recents han començat a identificar diversos factors de risc que són potencialment modificables i que poden ajudar a prevenir i a disminuir la incidència de la malaltia.

En definitiva, la combinació d’una detecció precoç de subjectes en risc i de la intervenció en factors de risc potencialment modificables fa que la possibilitat de la prevenció esdevingui una estratègia terapèutica nova i real.