El 94% dels espanyols voldria saber si es troba en una fase precoç d’Alzheimer

La detecció precoç de la malaltia d’Alzheimer és un dels temes que més preocupa a la població, tal i como reflecteixen els resultats de l’enquesta “Actituds i percepcions de la població espanyola sobre l’Alzheimer”, realitzada per la Fundació Pasqual Maragall. La pràctica totalitat de la població espanyola (94%) voldria saber si es troba en una fase precoç de la malaltia tot i no tenir símptomes, i un 61% afirma que es faria una prova que ho detectés, fins i tot sabent que els tractaments que existeixen ni curen, ni demoren la malaltia.

Com explica la Dra. Nina Gramunt, neuropsicòloga i directora tècnica de l’Àrea Social de la Fundació Pasqual Maragall, “aquestes dades son molt interessants perquè el diagnòstic precoç és clau per a millorar la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer, ja que permet actuar a temps amb tractaments i amb estratègies de prevenció secundària, optimitzant la seva eficiència. D’aquesta manera, es possibilita que la persona amb Alzheimer mantingui la seva autonomia personal i les seves capacitats cognitives el màxim temps possible i pugui planificar el seu futur”.

Tot apunta que les teràpies futures retardaran l’inici i la progressió de la malaltia i es dirigiran a pacients en fases cada vegades més prematures. Per exemple, estudis recents del centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), manifesten la possibilitat de detectar la malaltia d’Alzheimer en la seva fase asimptomàtica a través d’una analítica de sang. Els avanços en aquestes investigacions requereixin d’una bona predisposició dels ciutadans a rebre un diagnòstic el més aviat possible.

Per això, l’enquesta també indaga en els motius pels quals la població voldria que se li detectés la malaltia de manera precoç, i aquests apunten que detectar-lo aviat els donaria temps per rebre un tractament apropiat per a reduir l’impacte de la malaltia (59%), poder contribuir a l’avanç de la recerca participant en estudis o assajos clínics (53%), i disposar de temps per a reflexionar sobre el futur i prendre decisions de tipus legal i financer (52%).

Cada any es diagnostiquen a Espanya uns 40.000 nous casos d’Alzheimer, i es calcula que el 80% dels que encara són lleus estan sense diagnosticar, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). A Espanya, hi ha més de 900.000 persones que pateixin aquesta malaltia, i amb l’augment de l’esperança de vida i qualitat assistencial, es preveu que el 2050 el número de casos s’hagi duplicat.

Què fer davant la sospita d’Alzheimer?  

Davant la sospita de patir la malaltia s’ha de concertar una visita amb el metge de família per a què n’avaluï els símptomes. El metge serà qui valorarà si remet el pacient al neuròleg per una exploració més exhaustiva. Així ho explica la Dra. Nina Gramunt: “A l’inici, el símptoma principal i més freqüent és la pèrdua de memòria progressiva, que acostuma a manifestar-se en la dificultat per a recordar fets recents, però també poden aparèixer dificultats per a concentrar-se  o resoldre problemes, en l’ús del llenguatge, com problemes per trobar certes paraules o disminució del vocabulari, o bé canvis de conducta o de comportament”.

És important descartar altres possibles causes i malalties subjacents, com processos infecciosos, problemes vascular cerebrals, trastorns de l’estat d’ànim o, fins i tot, els efectes secundaris d’algun medicament.

Per això, l’especialista analitzarà la informació sobre la història clínica, des d’antecedents mèdics, tractaments rebuts, hàbits de vida, antecedents familiars i dades sociodemogràfiques o el nivell d’estudis o professió, i valorarà realitzar proves complementàries, de neuroimatge o cognitives, entre d’altres, que ajudin a determinar el diagnòstic.

Per a més informació: Blog ‘Parlem sobre l’Alzheimer’