Les investigacions han estat liderades pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) i han comptat amb participants sense alteracions cognitives provinents de l'Estudi ALFA, amb el suport de la Fundació "la Caixa"
Detectem que la predisposició genètica a telòmers més llargs podria tenir un efecte protector contra l’Alzheimer
Les investigacions han estat liderades pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) i han comptat amb participants sense alteracions cognitives provinents de l'Estudi ALFA, amb el suport de la Fundació "la Caixa"
Dos estudis realitzats pel centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), i on s’han inclòs participants de l’Estudi ALFA, impulsat per la Fundació “la Caixa“, han avaluat el paper que té la longitud dels telòmers, considerats un marcador de l’edat biològica en els trastorns neurodegeneratius i el risc de patir la malaltia d’Alzheimer.
La funció dels telòmers és protegir el material genètic: se situen en els extrems dels cromosomes i s’escurcen cada vegada que una cèl·lula es divideix. Per això, la seva longitud és considerada un marcador de l’envelliment biològic. Així doncs, segons indiquen els resultats d’aquestes investigacions, existeixen variants genètiques que s’associen a una major longitud dels telòmers i que poden estar relacionades amb un menor risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
“Els telòmers són seqüències repetitives d’ADN localitzades en els extrems dels cromosomes. La seva funció principal és protegir-los, per evitar que es desgastin o es deteriorin”, explica la Dra. Blanca Rodríguez-Fernández, investigadora del BBRC i primera autora de tots dos estudis. “Amb el temps, i cada vegada que una cèl·lula es divideix, els telòmers es van escurçant. Per aquest motiu, la seva longitud es considera un indicador de l’edat biològica”, afegeix.
El primer dels estudis, publicat al Computational and Structural Biotechnology Journal, avança que les variants genètiques que s’associen amb telòmers més llargs podrien exercir un efecte protector sobre el risc de desenvolupar Alzheimer i que, a més, aquestes s’associarien de forma significativa amb una major esperança de vida.
En el segon estudi, publicat a Alzheimer’s Research & Therapy i que ha comptat amb la col·laboració de l’equip de recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona, s’ha analitzat aquesta possible relació a través de biomarcadors cerebrals, cognitius i en líquid cefalorraquidi de la malaltia d’Alzheimer i la neurodegeneració. En aquest estudi pioner s’han utilitzat mostres provinents de participants de l’Estudi ALFA, una cohort que inclou una població d’individus cognitivament sans amb risc de patir Alzheimer.
Els principals resultats d’aquesta recerca revelen associacions significatives entre les variants genètiques que prediuen una major longitud dels telòmers i nivells més baixos d’alguns biomarcadors de l’Alzheimer, com la proteïna p-tau. A més, el fet d’heretar telòmers més llargs s’ha relacionat amb un major gruix cortical entre les persones amb alta predisposició genètica a tenir Alzheimer en el futur.
Com explica la Dra. Natàlia Vilor-Tejedor, co-investigadora sènior de l’estudi i líder de l’equip de Neurobiogenètica del BBRC, “variants genètiques associades a una major longitud dels telòmers podrien protegir l’estructura cerebral a través de múltiples mecanismes, ja sigui en regions afectades principalment per processos relacionats amb l’Alzheimer o amb l’envelliment mateix“.
La continuïtat d’aquests estudis és clau per entendre el paper de la longitud dels telòmers en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer. Com apunta la Dra. Marta Crous-Bou, investigadora col·laboradora del BBRC i co-líder del projecte, encara que les troballes són positives, “aquestes s’han de replicar en cohorts més grans, incloent-hi participants en diferents etapes del desenvolupament de la malaltia, així com realitzar un seguiment als participants de l’estudi ALFA i fer anàlisis observacionals addicionals per comprendre millor els resultats obtinguts i els mecanismes biològics subjacents“.
Referència bibliogràfica
Rodríguez-Fernández, B., Gispert, J. D., Guigo, R., Navarro, A., Vilor-Tejedor, N. & Crous-Bou, M. (2022b). Genetically predicted telomere length and its relationship with neurodegenerative diseases and life expectancy. Computational and Structural Biotechnology Journal, 20, 4251-4256. https://doi.org/10.1016/j.csbj.2022.08.006
Rodríguez-Fernández, B., Vilor-Tejedor, N., Arenaza-Urquijo, E. M., Sánchez-Benavides, G., Suárez-Calvet, M., Operto, G., Minguillón, C., Fauria, K., Kollmorgen, G., Suridjan, I., de Moura, M. C., Piñeyro, D., Esteller, M., Blennow, K., Zetterberg, H., De Vivo, I., Molinuevo, J. L., Navarro, A., Gispert, J. D., Sala-Vila, A, Crous-Bou M. (2022). Genetically predicted telomere length and Alzheimer’s disease endophenotypes: a Mendelian randomization study. Alzheimer’s Research & Therapy, 14(1). https://doi.org/10.1186/s13195-022-01101-9