Anna Brugulat, investigadora predoctoral

“Sincerament, abans d’entrar a treballar al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, no havia pensat en la possibilitat de dedicar-me a la ciència. Durant molts anys, vaig voler ser guia turística, perquè m’encanta viatjar, organitzar i tractar amb les persones. Però finalment em vaig decantar per estudiar Psicologia a la Universitat de Girona. No va ser fàcil perquè durant la carrera vaig tenir molts dubtes de deixar-la, fins que vaig començar amb les assignatures de Psicobiologia, Neurociències i Neuropsicologia. En elles vaig començar a veure clar quin era el meu lloc dins la Psicologia!

En la meva carrera professional he tingut diferents referents. Personalment, els meus referents sempre seran els meus pares, ja que d’ells he après que sempre s’ha d’anar endavant, aprendre de tot i de tothom, i que s’ha de lluitar per allò que una vol sense deixar de ser humil. En l’àmbit professional, en els meus inicis van ser els professors Teia Romero i Jordi Gich, que em van aportar coneixement, però també passió per la Neuropsicologia. Ara, en el món de la recerca, Juan Domingo Gispert ha estat i és el meu mentor. Amb ell he après a estimar la ciència, ja que desprèn una dedicació i passió en cadascun dels seus projectes que fa que et generis preguntes constantment i que sempre vulguis seguir avançant per aportar nou coneixement. Gràcies a ell, amb paciència m’ha fet veure que dins la investigació puc trobar-hi el meu lloc.

Tot i que encara estic a les primeres etapes de la carrera científica, ja puc dir que la ciència m’ha aportat tres coses principals. M’ha permès conèixer persones increïbles, m’ha aportat una inquietud cap al coneixement i una motivació per superar-me cada dia més, i la satisfacció de saber que a través de la investigació puc aportar, poc a poc, el meu granet de sorra en la investigació de la malaltia d’Alzheimer. I és que, no sé què te la ciència que t’enganxa!”