Quan un ésser estimat és diagnosticat amb Alzheimer, l'impacte de la malaltia afecta tots els membres de la família. Això inclou també els més joves. Per això, i coincidint amb la celebració a Espanya del Dia dels Avis, la Fundació Pasqual Maragall comparteix algunes estratègies per comunicar a nens i adolescents que el seu familiar té Alzheimer. Cal tenir en compte cada situació, adaptant la informació segons l'edat, cercant el moment més idoni i evitant forçar la situació.

L'objectiu d'aquestes recomanacions és facilitar les eines per gestionar situacions i emocions i perquè els joves i nens no se sentin confosos o espantats davant de certs comportaments del familiar afectat, que puguin entendre el perquè de les reaccions i s'obri una porta perquè demanin explicacions si les necessiten. És essencial que tinguin tota la informació i s'eviti amagar o maquillar la situació, ja que podria provocar malentesos. Tot i això, cal adaptar l'explicació de la malaltia a cada edat i perfil perquè ho puguin entendre bé.

Tal com explica Sandra Poudevida, terapeuta sènior de la Fundació Pasqual Maragall, «parlar oberta i directament amb els més joves de la família sobre l'Alzheimer és una molt bona manera de disminuir-ne el desconcert. Si disposeu d'informació adequada, veraç i adaptada a la vostra edat, els infants i adolescents de la família també poden implicar-se en les atencions a la persona malalta, promovent que s'enforteixi el vincle afectiu entre ells. Compartir la informació és, a més, una bona manera d'afavorir la unitat familiar i el suport mutu«.

A l'hora d'explicar a un nen o un adolescent que un familiar pateix Alzheimer, no hi ha una fórmula única. En aquest sentit, és aconsellable tenir presents algunes recomanacions:

1. Donar la informació de forma clara i concisa: el primer de tot és que puguin entendre que la conducta del familiar és conseqüència de la malaltia i que no ho fa de manera intencionada. Conèixer els principals símptomes farà que puguin entendre els seus comportaments i no se sentin malament.

2. Adaptar la informació segons l'edat del nen: tant els nens com els adolescents tenen la mateixa necessitat de saber què està passant i, per això, la informació s'ha de transmetre de manera simple i adaptada a cada edat. Als menors de 4 anys, és recomanable no deixar-los mai sols amb la persona amb Alzheimer per pal·liar possibles situacions en què es puguin sentir desprotegits. A partir dels 4 anys, es proposen, de manera orientativa, una sèrie de putes per tractar la qüestió:

• Dels 4 als 7 anys: en aquesta etapa és difícil entendre malalties que no tinguin conseqüències físiques evidents. Es recomana incorporar explicacions molt senzilles sobre què és l'Alzheimer i la memòria, fent èmfasi en com és necessària per a tot: per recordar els noms de les persones, el dia que estem o els noms dels objectes. Serà important recordar que la malaltia afecta la memòria, i de vegades la conducta i el caràcter, però que l'amor que sent el seu avi per ells no ha canviat.
• Dels 8 als 12 anys: en aquesta franja és probable que els nens preguntin directament què li passa al seu avi o àvia, per tant, cal incloure una resposta amb el concepte de malaltia i de què tracta, explicant alguns dels símptomes de forma didàctica, i fent comparacions amb malalties que ells puguin conèixer, com pot ser un refredat.
• A partir dels 13 anys: en aquesta edat, els coneixements sobre la malaltia són més amplis i els joves ja saben com funciona el cervell i l'existència de les malalties neurodegeneratives. Amb les explicacions oportunes, podem parlar obertament de què és l'Alzheimer i tot allò que comporta. Aquí, cal ajudar a comprendre que no hi ha dos malalts iguals i que no tots els casos es comportaran igual. És important promoure la relació entre la persona afectada i l'adolescent i involucrar-lo en la tasca de tenir-ne cura o passar temps junts. També és crucial fer saber a l'adolescent que pot comptar amb l'ajuda d'un adult per resoldre dubtes o pors que pugui tenir.

3. Buscar el moment més adequat per parlar de l'Alzheimer amb nens i adolescents: cal cercar un moment oportú i relaxat per poder atendre les seves reaccions i sentiments. És essencial crear un espai perquè facin preguntes i captar-ne les inquietuds. A més, és important que comprenguin que si ens mostren allò que senten, serà més fàcil que els puguem ajudar a entendre la situació.

4. Pensar activitats per realitzar conjuntament: pot ser un bon moment per propiciar l'acostament entre el nen o la nena i el familiar afectat, tasques com, per exemple, parar taula, regar les plantes o doblegar la roba. També és recomanable ajudar-lo amb informació del passat com mirar fotos o una pel·lícula antiga.

5. No forçar les situacions: l'estona que passin junts ha de ser agradable, per tant, si el nen se sent incòmode o espantat per qualsevol conducta, serà millor no forçar aquestes trobades. De la mateixa manera, i per la seguretat de tots dos, cal estar atents a qualsevol situació que requereixi supervisió.

Per a més informació sobre com explicar la malaltia a nens i adolescents, podeu visitar el bloc de la Fundació Pasqual Maragall, 'Parlem de l'Alzheimer', amb informació rigorosa i validada per professionals.