Close
27 octubre 2022

La Fundació Pasqual Maragall crea els Premis Diana Garrigosa

L'objectiu és premiar dues persones més grans de 65 anys, amb una trajectòria vital i un destacat recorregut personal i professional, i que a més, siguin model de veterania activa i compromesa en la defensa dels valors i drets socials.
La Fundació Pasqual Maragall crea els Premis Diana Garrigosa

La figura de Diana Garrigosa (1944-2020) és imprescindible per entendre la visió, el tarannà, l'evolució i la mateixa existència de la Fundació Pasqual Maragall. El 2008 va impulsar, juntament amb Pasqual Maragall, la posada en marxa de la Fundació com a resposta al compromís adquirit per Pasqual Maragall (exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de Catalunya) en anunciar públicament que se li havia diagnosticat la malaltia d'Alzheimer. Diana Garrigosa va presidir la Fundació Pasqual Maragall del 2014 al 2020.

En record de la seva figura i per donar visibilitat al seu llegat, la Fundació ha creat els Premis Diana Garrigosa, guardons que aquest any celebren la seva primera edició. una trajectòria vital i un destacat recorregut personal i professional i que, a més, siguin model de veterania activa i compromesa en la defensa dels valors i els drets socials.

Es tracta d'un guardó anual de categoria única i sense dotació econòmica, que tindrà un abast estatal o internacional, pot haver-hi més d'un premiat en cadascuna de les edicions.

Premis Diana Garrigosa 2022

El Patronat de la Fundació Pasqual Maragall, en aquesta primera edició dels premis, ha decidit atorgar-ho a la Il·lma. Sra. Manuela Carmena, magistrada i exalcaldessa de Madrid, i al periodista, Fernando Ónega, en reconeixement a la seva contribució per donar visibilitat i posar en valor l'aportació social de la gent gran.

Els premis es lliuraran el 14 de novembre en el marc de la Trobada Anual de la Fundació Pasqual Maragall.

  • Manuela Carmena

Nascuda a Madrid el 1944, ha exercit com advocada laboralista, jutge, magistrada, vocal del Consell General del Poder Judicial i va ser alcaldessa de Madrid entre el 2015 i el 2019.

Al llarg de la seva vida, va mostrar un ferm compromís amb els valors democràtics i la defensa de les causes socials.

Després de la jubilació va fundar, conjuntament amb un petit grup de jubilats, l'empresa Yayos emprendedores, dedicada a la comercialització sense ànim de lucre de creacions tèxtils realitzades per persones a la presó o en situació d'exclusió social per desocupació. A més, Yayos Emprendedores també pretén demostrar que la jubilació pot ser un procés de reinvenció personal en què les persones jubilades, encara que de manera diferent, segueixin treballant. D'aquí va sorgir el projecte solidari Zapatelas, cosint l'atur.

  • Fernando Ónega

Fernando Ónega va néixer a Mosterio (Lugo) el 1947. Va ser director de premsa del president del Govern, Alfonso Suárez i director d'informatius de la Cadena SER, Cadena Cope, director d'Onda Cero i ha presentat informatius a TVE, Antena3 i Telecinco.

El 2019, va llançar 65ymas, un diari online adreçat a gent gran, per contribuir a «trencar amb la invisibilitat de la gent gran, acabar amb aquest complex i lluitar contra les seves causes», segons va afirmar a la seva primera columna d'opinió en la publicació. 65ymas cobreix un ampli espectre de continguts, fent un seguiment de l'actualitat, intentant enfocar-la des del servei als seus lectors, cosa que va fer que el 2021 es convertís en un diari de referència del segment sènior a Espanya, amb 8 milions de lectors.

Guardó dissenyat per Cado Manrique

El guardó és una escultura que ha estat dissenyada especialment pels premis Diana Garrigosa per l'escultora Cado Manrique, artista nascuda a l'illa de Palma que viu a Girona, on té fixada la residència habitual. Manrique és una escultora contemporània amb més de 35 anys de carrera artística. És llicenciada en Econòmiques i Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat nombroses exposicions en solitari i exposicions conjuntes, guanyant diversos premis. La seva obra ha estat definida com una metàfora d'una idea arquitectònica abstracta.

A l'hora de crear, Cado Manrique explica que es basa en els records, la idea de l'espai íntim i la situació social del moment. En aquest sentit, les dues escultures que ha dissenyat i creat en exclusiva per als Premis Diana Garrigosa estan basades en el treball incansable que ha realitzat la Fundació Pasqual Maragall en la lluita contra l'Alzheimertenint com a pilar principal la investigació, on ha volgut representar l'accés a un procediment que permeti restablir el traspàs d'un estat a un altre, en les seves pròpies paraules, «el pont que permeti restaurar les capacitats perdudes». El disseny recrea, a més, les inicials del nom de Diana Garrigosa, DG.

Com en moltes de les seves obres, el material utilitzat ha estat l'acer tallat a làser, un material molt durador i de fàcil reproducció.

Diana Garrigosa, figura clau a donar visibilitat a l'Alzheimer

Diana Garrigosa (1944-2020) es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB) i va fer un màster en Ciències Econòmiques a Econometria per la New School for Social Research de Nova York. Va treballar al Centre Ordinador Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, al Centre de Càlcul de la Facultat d'Econòmiques de la UAB i com a professora d'informàtica a l'Escola Aula de Barcelona.

Esposa de l'exalcalde i expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, va fundar amb ell la Fundació Pasqual Maragall el 2008. Va ocupar el càrrec de presidenta del 2014 al 2020, dedicant-se a ser la cara visible de la Fundació Pasqual Maragall ia treballar per impulsar i avançar a la recerca de l'Alzheimer i malaltia per donar visibilitat a l'impacte de la malaltia a les famílies afectades.

Ves al contingut