Associem les variants del gen APOE amb el risc de desenvolupar Alzheimer. Els portadors de la variant APOE ε2 podrien tenir una major reserva cerebral i més protecció contra l’Alzheimer. En canvi, els portadors del gen APOE ε4, vinculat a un risc més alt de desenvolupar la malaltia, presenten una acumulació precoç de la proteïna amiloide a l’àrea de l’hipocamp.+ info+ info
Un estudi del Barcelonaβeta Brain Research Center, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i la Universitat de Göteborg, amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, determina dos biomarcadors en sang òptims per mostrar els primers indicis de l’acumulació d’amiloide al cervell.+ info
Un equip internacional liderat per investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center demostren l’associació entre la qualitat del son i la patologia relacionada amb la malaltia d’Alzheimer en persones sense deteriorament cognitiu.+ info
Dos estudis realitzats al Barcelonaβeta Brain Research Center, amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, indiquen que existeixen variants genètiques que s’associen a una major longitud dels telòmers i que poden estar relacionades amb un menor risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.+ info
Associem les variants del gen APOE amb el risc de desenvolupar Alzheimer. Els portadors de la variant APOE ε2 podrien tenir una major reserva cerebral i més protecció contra l’Alzheimer. En canvi, els portadors del gen APOE ε4, vinculat a un risc més alt de desenvolupar la malaltia, presenten una acumulació precoç de la proteïna amiloide a l’àrea de l’hipocamp.+ info+ info
Obrim noves vies per a l’anàlisi capdavantera de biomarcadors i dels mecanismes fisiopatològics que s’alteren en les primeres etapes de la malaltia.+ info
Un estudi del Barcelonaβeta Brain Research Center, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i la Universitat de Göteborg, amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, determina dos biomarcadors en sang òptims per mostrar els primers indicis de l’acumulació d’amiloide al cervell.+ info
Relacionem biomarcadors de l’Alzheimer, com la beta amiloide o la neuroinflamació, amb un l’augment dels símptomes de l’ansietat i depressió durant el confinament per la Covid-19. Aquest estudi analitza l’impacte negatiu del confinament en persones cognitivament sanes que formen part de l’Estudi Alfa, impulsat per la Fundació ”la Caixa”.+ info
Un equip internacional liderat per investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center demostren l’associació entre la qualitat del son i la patologia relacionada amb la malaltia d’Alzheimer en persones sense deteriorament cognitiu.+ info
Validem nou possibles biomarcadors en sang, variants de la proteïna tau, en sang que poden ser molt útils en el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer en la pràctica clínica diària. Aquest estudi s’ha fet en col·laboració amb l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques de l’Hospital del Mar (IMIM-Hospital del Mar).+ info
Dos estudis realitzats al Barcelonaβeta Brain Research Center, amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, indiquen que existeixen variants genètiques que s’associen a una major longitud dels telòmers i que poden estar relacionades amb un menor risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.+ info
Pressupost
18.385.668€
Fundació Pasqual Maragall
10.771.589€
Centre d’Investigació BBRC
7.614.079€
59%Fundació Pasqual Maragall
41%Centre d’Investigació BBRC
Total d’ingressos | 18.385.668€ |
Ingressos corrents | 18.176.246€ |
Mecenes, socis i donants (57%) | 10.286.154€ |
Projectes d’investigació (40%) | 7.350.681 € |
Ingressos per assajos clínics (2%) | 397.591€ |
Incidència pública i relacions institucionals, àrea social i divulgació (1%) | 141.820€ |
Ingressos per subvencions de capital* | 142.601€ |
Ingressos financers* | 66.821€ |
*No inclosos en el gràfic. |
Total de despeses | 17.583.786€ |
Despeses corrents | 17.533.946€ |
Programes d’investigació (62%) | 10.848.285€ |
Comunicació i sensibilització (8%) | 1.453.163€ |
Incidència pública i relacions institucionals, àrea social i divulgació (4%) | 754.997€ |
Inversió en la xarxa de socis i donants (22%) | 3.760.673€ |
Administració (4%) | 716.828€ |
Despeses financeres* | 49.840€ |
*No incloses en el gràfic. |
Socis
i sòcies
Iniciatives
solidàries
Comerços solidaris
Converses per telèfon
Empreses al Consell de Mecenatge
El Barcelonaßeta Brain Research Center es dedica a la investigació en prevenció de l'Alzheimer i l'envelliment saludable des d'una perspectiva clínica, cognitiva, genètica i de marcadors biològics i de neuroimatge. El programa s’estructura en quatre grups multidisciplinaris que col·laboren estretament: el Grup de Recerca en Neuroimatge, el Grup de Recerca Clínica i Factors de Risc de Malalties Neurodegeneratives, el Grup de Recerca de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Translacional, i el Grup de Recerca en Genòmica.
Articles publicats
en revistes científiques
de prestigi
Publicats en
revistes Q1
Publicats en
revistes D1
Beques i ajudes
El BBRC va obtenir el 2022 un total de 12 subvencions per dur a terme projectes científics.
L’obtenció d’aquests fons avala el rigor, l’excel·lència, la competitivitat i el caràcter innovador de la investigació del centre, i ens permet avançar en la prevenció de la malaltia d’Alzheimer.
L'Estudi Alfa és una plataforma d’investigació per identificar les característiques primerenques de la malaltia d’Alzheimer. Posat en marxa el 2013 gràcies a l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, destaca internacionalment pel volum de participants, que supera les 2.700 persones sense alteracions cognitives, d’entre 45 i 75 anys, la majoria dels quals són fills i filles de persones amb Alzheimer.
L’objectiu de l’Estudi Alfa és reunir informació de la fase preclínica de l’Alzheimer per poder entendre la història natural de la malaltia. Conèixer els biomarcadors i factors de risc de l’Alzheimer ens obre la porta a la detecció precoç i al desenvolupament de noves estratègies de prevenció.
HeBe és un projecte d’investigació que es va iniciar el 2021, liderat pel doctor Marc Suárez-Calvet, subvencionat per la prestigiosa ajuda europea ERC Starting Grant. HeBe, anomenat així en honor a la deessa grega de l’eterna joventut, té una durada prevista de 5 anys.
Tot i que sabem que l’envelliment és el principal factor de risc per al desenvolupament de l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives, encara es desconeixen els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta associació. L’objectiu principal del projecte HeBe és indagar en aquests mecanismes identificant factors de rejoveniment cerebral en sang per utilitzar-los com a dianes terapèutiques per a la malaltia d’Alzheimer.
El 2020 es va posar en marxa un nou estudi per analitzar els efectes del confinament derivat de la pandèmia de COVID-19 en la salut mental i cerebral, així com altres factors que en mitiguin l’impacte. Al projecte, hi participen més de 900 persones cognitivament sanes, d’entre 45 i 75 anys, que formen o han format part de diferents estudis del BBRC.
L’objectiu de l’estudi és detectar canvis cerebrals relacionats amb la malaltia d’Alzheimer i estudiar l’impacte del confinament en persones que tenen cura d’un familiar amb demència o altres malalties que impliquin dependència o necessitats especials.
L’Alfa Sleep és un estudi que aprofundeix en la relació entre l’insomni i l’Alzheimer. El projecte, amb una durada prevista de 2 anys, va iniciar les visites el 2021.
Durant les visites que es van duent a terme, es van fer proves com polisomnografies i actigrafies. Les dades obtingudes dels prop de 200 participants, juntament amb les de l’Estudi Alfa+, permetran extreure informacions molt precises i fiables per estudiar l’associació entre diferents paràmetres del son i els canvis bioquímics en l’estructura i la funcionalitat cerebral.
L’Alfa+ és un estudi de cohort, prospectiu i observacional que té l’objectiu de descriure els processos biològics i identificar factors que puguin precedir la fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer. Gràcies a l’àmplia caracterització dels participants, provinents de l’Estudi Alfa, l’Alfa+ analitza l’associació entre els marcadors cerebrals biològics, estructurals, funcionals i neurocognitius que caracteritzen la fase preclínica de la malaltia i descriuen la seva història natural.
En l’estudi, hi participen unes 200 persones sense alteració cognitiva que cada tres anys fan diferents proves, com ara tests cognitius, extracció de líquid cefalorraquidi mitjançant punció lumbar, proves d’infermeria i dues ressonàncies magnètiques. Els participants també són convidats a fer-se una PET a les instal·lacions de l’Hospital Clínic. El 2022 es van dur a terme 236 visites d’aquest estudi a les instal·lacions del BBRC.
L’Alfa Cognició és un estudi observacional i prospectiu que analitza la relació entre la percepció subjectiva de declivi cognitiu i la presència, evolució o risc de deteriorament cognitiu clínicament objectivable. Així mateix, analitza la relació entre aquests paràmetres i els canvis cerebrals associats a la malaltia d’Alzheimer.
En l’estudi, hi participen unes 200 persones que es fan proves neurològiques, de neuroimatge, tests cognitius i d’hàbits de vida, i una extracció de sang. El 2022 es van fer 40 visites d’aquest estudi.
La Unitat d’Investigació Clínica en Prevenció de la Demència és un estudi desenvolupat entre el 2018 i el 2021 que ha analitzat el risc i les bases biològiques de desenvolupar demència a cinc anys vista, a més d’oferir als participants un pla d’acció personalitzat per intentar reduir-ne el risc.
L’estudi ha incorporat més de 300 participants d’entre 60 i 80 anys que experimenten una disminució en les capacitats cognitives.
En espera de poder analitzar i interpretar totes les dades, l’anàlisi intermèdia de resultats demostra l’èxit de la selecció de participants mitjançant algorismes i del mètode de registre en línia per al reclutament de persones d’aquestes característiques. L’estudi també posa sobre la taula el valor de les estructures clíniques personalitzades, ja que a més de la meitat dels participants de la Unitat d’Investigació se’ls van poder oferir altres estudis clínics dels quals beneficiar-se.
L’Estudi PENSA té l’objectiu de determinar si és possible frenar el deteriorament cognitiu en estadis previs a l’aparició de demència a través de la promoció d’hàbits de vida saludables i la ingesta d’epigalocatequina gal·lat (EGCG), un component natural del te verd. Per això, l’estudi ofereix als participants un pla d’acció personalitzat basat en els hàbits de vida i els indicadors de salut.
El projecte està liderat pel BBRC i l’IMIM, i es va posar en marxa el desembre del 2019 amb una durada prevista de 17 mesos. El 2022 es van fer 69 visites.
L’Estudi PENSA forma part del consorci internacional World Wide Fingers, una iniciativa dedicada a impulsar projectes de prevenció primària de la deterioració cognitiva i la demència.
El projecte estudi Beta-AARC: estudi de cohort per a la identificació de biomarcadors de sang en la població amb declivi cognitiu subjectiu té l’objectiu de conèixer els factors que intervenen a l’inici del procés biològic de la malaltia d’Alzheimer i els biomarcadors que en prediuen l’evolució.
L’estudi inclourà 200 participants d’entre 55 i 80 anys que experimentaran un declivi subjectiu de la memòria o altres capacitats cognitives, com ara l’atenció, la capacitat de planificació i l’orientació. El 2022 s’han dut a terme 371 visites, que han participat en proves clíniques, cognitives, d’imatge i determinacions de biomarcadors en sang i líquid cefalorraquidi.
L’objectiu principal de l’Estudi tau PET és caracteritzar la distribució dels cabdells neurofibril·lars de la proteïna tau mitjançant PET en funció dels nivells de proteïna amiloide, de manera transversal i longitudinal.
La proteïna tau és, juntament amb la proteïna amiloide, un dels marcadors de la fisiopatologia de la malaltia d’Alzheimer. Per tant, l’Estudi tau PET ens permet, en combinació amb l’Estudi Alfa PET i AMYPAD (que duen a terme PET d’amiloide), caracteritzar la distribució cerebral de les dues marques distintives de la malaltia d’Alzheimer: les proteïnes amiloide i tau.
El Grup de Recerca en Neuroimatge del BBRC ha desenvolupat un conjunt d’algorismes d’aprenentatge automàtic capaços de predir la presència de nivells anormals de biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer al cervell d’individus sense alteracions cognitives, mitjançant l’anàlisi de dades derivades de la ressonància magnètica.
L’objectiu d’aquest projecte és utilitzar aquesta tecnologia com a eina de preselecció per als assajos clínics de la malaltia d’Alzheimer, abans d’aplicar les invasives i costoses tècniques actuals.
Aquest projecte ha rebut finançament de CaixaImpulse, impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i de la Convocatòria EIT Digital Health, amb el suport de l’EIT, organisme de la Unió Europea.
El 2022, el BBRC va participar en quatre consorcis que uneixen institucions d'arreu del món en la investigació de l'Alzheimer i les demències.
Col·laborem amb el projecte Fully automated plasma assays as screening tests for Alzheimer-related amyloid beta (Aβ) pathology, finançat per l'Alzheimer's Drug Discovery Foundation, juntament amb la Universitat de Göteborg, la Universitat de Lund i Roche Diagnostics International; i seguim treballant a TRIBEKA, una iniciativa del BBRC i la Universitat d'Edimburg.
Així mateix, el BBRC, com a partner i líder del projecte EU-FINGERS, aporta una participant al comitè assessor del consorci per aportar consells i recomanacions als investigadors i enriquir la recerca amb diversitat de veus i perspectives.
D'altra banda, continuem investigant a AMYPAD juntament amb 16 institucions europees més.
A la Fundació Pasqual Maragall treballem per canviar la consideració social de les persones amb Alzheimer i els seus cuidadors i cuidadores. Amb aquest objectiu, donem suport a les famílies que conviuen amb la malaltia d’Alzheimer mitjançant programes grupals de formació i suport a familiars que exerceixen el rol de cuidador. Així mateix, duem a terme accions de divulgació i sensibilització, oferint xerrades, formació i altres accions.
El Brain Film Fest, el festival de cinema sobre el cervell, va celebrar la cinquena edició, del 17 al 20 de març al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El 2022, el festival va reconèixer la trajectòria de l’actriu Carme Elías amb el Premi Especial Brain Film Fest, en un acte en el qual l’actriu va anunciar que havia estat diagnosticada d’Alzheimer recentment.
En la 5a edició, es van organitzar 37 activitats divulgatives en el marc del festival, es van inscriure 2.600 persones en les diverses sessions i es van arribar a les 10.700 visualitzacions a Filmin i YouTube.
Cada 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, una jornada de conscienciació sobre la malaltia en què la Fundació Pasqual Maragall reivindica la seva missió i visió. La Fundació Pasqual Maragall ha creat l’etiqueta #Undiaperoblidar, per posar de manifest que per aconseguir esborrar del calendari el 21 de setembre cal una presa de consciència sobre la importància d’invertir en recerca.
A més, en el marc del mes de l’Alzheimer, al setembre, la Fundació va presentar el programa de beques d’investigació Pasqual Maragall Researchers Programme (PMRP), amb l’objectiu impulsar projectes de recerca translacional centrats en l’Alzheimer o altres malalties neurodegeneratives relacionades amb l’edat.
Dotze entitats i organitzacions espanyoles que treballen en l’àmbit de l’Alzheimer i la gent gran s’han unit al manifest Compromís per un futur sense Alzheimer perquè la lluita contra aquesta malaltia sigui una prioritat en les polítiques públiques i es facin els esforços necessaris per disposar de les eines per prevenir i curar aquesta patologia.
“L’experiència recent ens ha demostrat que el coneixement científic és imprescindible per trobar solucions, però les demències han estat i són encara malalties oblidades als pressupostos destinats al foment de la investigació”, exposa el document.
En el marc de la V Trobada Anual de Socis i Voluntaris, que va tenir lloc el mes de novembre, es van lliurar per primera vegada els premis Diana Garrigosa a dues trajectòries vitals: Manuela Carmena, magistrada emèrita i exalcaldessa de Madrid, i Fernando Ónega, periodista i creador del mitjà 65ymás.
La Fundació Pasqual Maragall ha creat els premis per donar visibilitat al llegat de Diana Garrigosa (1944-2020) i en record de la seva figura. Els guardons es lliuraran anualment a persones de més de 65 anys, amb una trajectòria vital i un destacat recorregut personal i professional i que, a més, siguin model de veterania activa i compromesa en la defensa dels valors i drets socials.
La Fundació Pasqual Maragall va llançar el juny del 2022, el Diccionari de l’Alzheimer per explicar conceptes clau relacionats amb la malaltia, amb l’objectiu de posar a l’abast de la població d’una manera entenedora definicions clau i conceptes de caràcter tècnic i científic relacionats amb la malaltia.
El Diccionari de l’Alzheimer està format per una sèrie de vídeos curts, d’entre 30 segons i un minut, que es publiquen mensualment als diferents canals de la Fundació Pasqual Maragall. En aquestes peces, una veu experta de la Fundació explica d’una manera fàcil i amb un vocabulari proper i senzill, conceptes habituals de la malaltia com demència, resiliència, proteïna beta-amiloide i tau, estimulació cognitiva o síndrome del cuidador.
22
Nous grups
209
Persones cuidadores
A la Fundació donem suport a les famílies que conviuen amb l’Alzheimer mitjançant programes grupals de formació i suport a persones cuidadores de familiars amb la malaltia.
El programa de grups terapèutics presencial va impulsar 10 nous grups, en què hi van participar 100 persones cuidadores. El programa va rebre la subvenció atorgada pel Departament de Drets Socials (amb càrrec a l’assignació del 0,7% de l’IRPF) de la Generalitat de Catalunya i el finançament de l’Ajuntament de Barcelona, Agbar i Santa Lucía Seguros.
El programa de suport online “Aprèn a cuidar i a cuidar-te” va impulsar 12 grups, en que hi van participar 120 persones. El programa va rebre la subvenció del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i també el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Santa Lucía Seguros, Agbar i FIATC.
Durant el 2022 la base social de la Fundació Pasqual Maragall no va parar de créixer i va tancar l’any amb més de 61.000 socis que són imprescindibles per avançar en el projecte. A més, també va rebre el suport d’empreses i col·laboradors que van impulsar iniciatives solidàries per continuar la investigació en prevenció de l’Alzheimer.
Col·laboradors estratègics
El nostre agraïment més sincer a la xarxa de socis i donants, i a les entitats, empreses i professionals que han donat suport a la nostra recerca mitjançant les seves aportacions i col·laboracions. El nostre reconeixement també a tots els voluntaris que ens dediquen el seu temps i ens ajuden a organitzar accions i esdeveniments.
61.044
Socis i sòcies
La solidaritat no ha deixat de créixer durant l'any 2022 i així ho demostren les nostres xifres. Més de 11.000 persones es van unir al nostre compromís d'aconseguir un futur sense Alzheimer, cosa que ens ha permès fer créixer la nostra base social fins als 61.044 socis i sòcies, que és la que ens dona la força i el suport necessaris per aconseguir la nostra meta.
Els socis i sòcies de la Fundació, amb les seves aportacions regulars, ens han ajudat a finançar el nostre projecte social i científic, proporcionant-los estabilitat i recorregut. Durant aquest any, les donacions van permetre injectar 375.059€.
El 2022 un total de 241 comerços i 209 farmàcies van col·laborar amb la Fundació Pasqual Maragall perquè en un futur tots i totes puguem recordar. Fleques, perruqueries, farmàcies i bars han donat suport a la nostra tasca en recerca per a la prevenció i detecció precoç de l’Alzheimer, i s’han convertit, així, en comerços i farmàcies inoblidables.
“Com més siguem, més podrem accelerar la recerca i anar més ràpid per trobar un tractament contra l’Alzheimer”, Anna i Núria Domènech. La seva farmàcia ja és inoblidable.
“S’estima que recordem un 35 % del que ensumem. Comparat amb el 5 % de les coses que veiem, podem comprovar el poder que tenen les aromes per despertar records”, Irene Iborra. La seva gelateria és un comerç inoblidable.
Aquests són tots els comerços inoblidables que han col·laborat amb nosaltres aquest 2022
Durant el 2022 es van organitzar més de 250 celebracions solidàries a favor del nostre projecte social i científic. A través dels detalls inoblidables per a celebracions es van aconseguir recaptar 79.100€.
Gràcies a les 521 iniciatives solidàries agrupades dins del projecte “Persones i idees inoblidables per un futur sense Alzheimer”, hem pogut recaptar un total de 197.266€ destinats al projecte social i científic que duem a terme a la Fundació i el Barcelonaβeta Brain Research Center, basat en la detecció precoç i la prevenció de l’Alzheimer.
L’Associació Mestre Torres va néixer com a conseqüència directa de l’afectació de la malaltia de l’Alzheimer dins la família Torres Fabra. Des d’un primer moment volien treballar amb una organització que dedica tots els esforços a conscienciar la societat sobre l’origen de la malaltia, així com investigar-ne la seva detecció precoç. Per aquest motiu, van organitzar un torneig de futbol solidari que va aconseguir recaptar 3.500€.
María Díaz va organitzar una gala per lluitar contra l’Alzheimer.
“L’any passat van diagnosticar Alzheimer a la meva mare, l’amor de la meva vida. Quan vaig veure la feina que feia la Fundació Pasqual Maragall per prevenir i detectar la malaltia no m’ho vaig pensar dues vegades. Animo tothom a organitzar un esdeveniment solidari. Ajudant et sents realitzat i t’adones que si podem donar un cop de mà als altres és perquè som uns afortunats; és molt gratificant.”
El 2022, 235 persones es van interessar a llegar a les properes generacions un futur sense Alzheimer, en el qual cap família hagi de patir les conseqüències d’aquesta malaltia.
Gràcies a aquesta forma de col·laboració, la Fundació Pasqual Maragall ha ingressat més de 144.000€ el 2022.
Per poder oferir el millor servei a totes les persones interessades a fer un llegat solidari, des de la Fundació Pasqual Maragall disposem de l’acompanyament professional de Del Romero Advocats.
“Fer el testament és un tràmit senzill, econòmic i molt convenient per evitar problemes als nostres hereus. Un testament ben redactat garanteix que la voluntat última de qui el subscriu sigui la norma que en regeixi la successió i facilitarà molt la seva execució. Si no hi ha testament, el repartiment dels béns pot prolongar-se en el temps i ser molt més car i serà la llei qui decideixi com i quines persones es repartiran els nostres béns”, remarca José María del Romero, soci director de Del Romero Advocats.