La possibilitat de detectar l'Alzheimer a partir d'una anàlisi de sang ja és una realitat. Un estudi liderat per investigadors del nostre centre de recerca, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), i del Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, amb la Universitat de Göteborg, la Universitat de Lund i la Universitat de Brescia, hem validat la capacitat d'establir el risc d'Alzheimer en persones amb símptomes de deteriorament cognitiu a partir de la detecció en sang d'un biomarcador, phospho-tau217.
A partir de quatre cohorts hospitalàries, de l'Hospital del Mar, de l'Hospital de Göteborg, de l'Hospital del Malmö i de l'Hospital de Brescia, i d'una d'atenció primària a Suècia, s'ha analitzat a 1.767 persones la utilitat de la detecció en sang del biomarcador. El mateix grup de recerca ja havia demostrat en estudis anteriors la seva capacitat per determinar el risc de patir Alzheimer en la fase preclínica de la malaltia. Ara han pogut validar un sistema automatitzat i escalable d'anàlisi de sang, Lumipulse p-tau217, dissenyat per l'empresa japonesa Fujirebio, per establir els nivells a partir dels quals es pot assegurar que la persona desenvoluparà la malaltia o està lliure de risc.
“Aquest fet ens pot permetre determinar quines persones s'han de sotmetre a altres proves, com és la punció lumbar o un PET, i a quines ja no cal practicar més proves, ja que permet detectar l'Alzheimer en fases inicials de manera molt precisa”, explica el Dr. Marc Suárez-Calvet, investigador del BBRC i metge adjunt del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar i investigador del seu institut de recerca. “Hem pogut establir dos punts de tall amb els quals podem establir aquest risc. Les persones que tenen nivells del biomarcador p-tau217 entre aquests dos punts de tall són les que han de passar per nous tests", explica. Tot i el seu alt nivell de precisió, el Dr. Suárez-Calvet recorda que “és important remarcar que els resultats d'aquest biomarcador han de ser interpretats sempre per un neuròleg o neuròloga o un altre professional sanitari especialitzat, després de l'adequada valoració neurològica i mai com una prova aïllada”.
Precisió superior al 90%
L'estudi, publicat a la revista Nature Medicine, ha permès establir que, en els casos dels pacients procedents d'hospitals, l'anàlisi automatitzada del biomarcador a la sang té una precisió de més del 90%, similar a la de la punció lumbar. Per arribar a aquesta conclusió s'han tingut en compte tant les possibles comorbiditats dels pacients (diabetis, funció renal), així com la seva edat.
"Els nostres resultats, combinats amb la facilitat d'ús i d'implementació d'aquest tipus de proves, poden facilitar la seva implementació en la pràctica clínica per a l'obtenció d'un diagnòstic més encertat de l'Alzheimer", apunta la Dra. Federica Anastasi, investigadora del BBRC i coautora de l'estudi. La detecció dels nivells del biomarcador phospo-tau217 a la sang es pot fer de forma senzilla i es pot dur a terme a qualsevol laboratori clínic. Això pot facilitar, segons el Dr. Pablo Villoslada, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar, "disposar dʻuna eina que faciliti un diagnòstic encertat i precoç, garantint lʻaccés de forma equitativa a les cures i a millors tractaments".
L'estudi demostra que aquesta nova eina diagnòstica pot reduir de manera significativa els costos associats al diagnòstic de l'Alzheimer, amb un estalvi d'entre el 60 i el 81% en relació amb les proves diagnòstiques actuals. Aquest impacte econòmic, sumat a la seva aplicabilitat a gran escala, pot contribuir a millorar l'accés al diagnòstic precoç i a millorar l'abordatge clínic de la malaltia. Tot i això, els autors adverteixen que faran falta nous estudis per a la seva implantació a la pràctica clínica.
