Segons els principals resultats de l'estudi 'Pre-pandemic Alzheimer disease biomarkers and anxious-depressive symptoms during the COVID-19 confinement in cognitively unimpaired adults', publicat a Neurology®, els marcadors de risc de la malaltia d'Alzheimer com la proteïna beta amiloide o la neuroinflamació estan relacionats amb l'augment de símptomes d'ansietat i depressió durant el confinament per la Covid-19.
La investigació ha estudiat mitjançant models de regressió d'anàlisi multivariant l'associació entre els biomarcadors relacionats amb l'Alzheimer i els factors sociodemogràfics, així com els resultats del qüestionari de l'escala d'ansietat i depressió hospitalària HADS (Hospital Anxiety and Depression Scale) durant el confinament i abans. El treball ha analitzat l'impacte negatiu del confinament de la Covid-19 a la salut mental de persones cognitivament sanes i s'ha dut a terme amb 921 participants de l'estudi ALFA, impulsat per la Fundació ”la Caixa”. Del total de participants, se n'han examinat resultats amb biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer de 254 persones.
La cohort participant a l'estudi, enriquida per factors de risc, ha permès establir les bases d'una possible associació entre la pandèmia i l'Alzheimer. Aquesta associació és important perquè pot comportar un pitjor pronòstic clínic en persones amb risc d'Alzheimer després de la pandèmia. En una avaluació anterior, la majoria de participants de l'estudi tenia nivells estàndard d'ansietat i depressió i, en canvi, durant el confinament, el 16,6% dels participants van patir un increment d'ansietat, mentre que un 9,9 % van declarar símptomes depressius. Durant l'etapa preclínica de l'Alzheimer hi ha un augment dels símptomes d'ansietat i depressió que pot accelerar la progressió de la malaltia. "En aquest context, era rellevant investigar la possible associació entre la simptomatologia d'ansietat i depressió durant el confinament derivat de la Covid-19 i els biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer", explica Müge Akinci, investigadora del BBRC i autora principal de lestudi.
La investigació també ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Gotheburg, el Centre per a Malalties Neurodegeneratives de Hong Kong, la Universitat Pompeu Fabra, l'Hospital del Mar Medical Research Institute i el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES), entre d'altres.
El gènere, un factor de risc
La investigació també ha explorat el paper de l'estrès i els canvis d'estil de vida (son, menjar, beguda, hàbits de fumar i ús de medicaments) durant aquest període, a més de factors sociodemogràfics com les diferències de sexe/gènere i la salut mental persones cuidadores S'han observat diferències entre homes i dones relatives a les hores de son durant el confinament i el consum d'aliments, així com diferències entre cuidadores i no cuidadores.
L'ansietat i la depressió suposen un risc incrementat de desenvolupar deteriorament cognitiu i la malaltia d'Alzheimer. prevalença constatada en aquest estudi més gran entre les dones. A l'escala HADS, les dones han obtingut més puntuació que els homes per a símptomes tant d'ansietat com de depressió. «En general, els resultats donen suport a l'enllaç entre la simptomatologia neuropsiquiatria i la càrrega de beta amiloide al cervell en l'etapa preclínica de l'Alzheimer, especialment en el cas de les dones», declara la Dra. Eider Arenaza-Urquijo, investigadora de l'estudi i responsable d'equip al BBRC. «Es mostren canvis modestos però significatius i, per tant, és apropiat que es tinguin en compte a l'àmbit clínic», conclou.
Les troballes d'aquest estudi obren la porta a futures investigacions sobre les conseqüències de la pandèmia en la salut mental i en el pronòstic clínic de les persones que es troben a l'etapa preclínica d'aquesta malaltia.
