Un estudi conjunt del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el nostre centre de recerca, i la fundació Women's Brain Foundation ha revelat diferències significatives en la disposició a participar en assajos clínics per a la prevenció de l'Alzheimer entre homes i dones. Publicat a la revista científica Alzheimer's Research & Therapy, l'estudi subratlla la necessitat d'adaptar les estratègies de reclutament a les diferències existents entre gèneres per garantir una representació equitativa en la recerca.

 Una de les troballes més rellevants és que les dones solteres amb més nivell educatiu mostren una menor disposició a sotmetre's a procediments invasius com la punció lumbar. Aquests resultats posen de manifest la necessitat d' integrar les necessitats específiques de les dones a la informació que s'ofereix sobre els assaigs clínics, a més d'explorar alternatives menys invasives, com els biomarcadors a la sang.

 Atès que la malaltia d'Alzheimer representa entre el 60% i el 80% dels casos de demència i s'espera que superi els 150 milions de casos el 2050, és fonamental identificar i abordar els obstacles de gènere que dificulten la participació equitativa en la recerca. «Històricament, les dones han estat infrarepresentades als assaigs clínics en diferents àmbits de la medicina, la qual cosa ha limitat la nostra comprensió de com les malalties i els tractaments poden afectar-les de manera diferenciada«, assegura la Dra. Anna Brugulat, neuropsicòloga i investigadora del BBRC i líder de l'estudi.

Principals conclusions de l'estudi

L'equip investigador ha analitzat la participació de més de 2.500 persones cognitivament sanes de la cohort Alfa, impulsada per la Fundació ”la Caixa”, per avaluar-ne la predisposició a sotmetre's a procediments mèdics com ressonàncies magnètiques, puncions lumbars, tomografies per emissió de positrons i avaluacions cognitives. Els autors suggereixen que una educació més gran podria traduir-se en una major cautela en l'avaluació del procediment. A més, que experiències negatives prèvies, personals o conegudes, com l'ús d'anestèsia epidural durant el part, podrien reforçar aquesta percepció de risc. I també que ser solteres podria comportar una xarxa de suport més limitada, la qual cosa dificultaria la recerca d'ajuda o cures posteriors al procediment, incrementant la reticència a participar.

Davant d'aquests resultats, la Dra Brugulat afirma que «és fonamental abordar les preocupacions específiques de les dones i oferir informació clara i accessible sobre els beneficis i els riscos de la participació en assajos clínics. A més, explorar alternatives menys invasives, com els biomarcadors en sang, podria fomentar una equitat més gran en la recerca».

Els factors socioculturals influeixen en la decisió

La malaltia d'Alzheimer té un impacte significativament més gran en les dones, no només en prevalença sinó també en severitat, cosa que fa encara més rellevant la inclusió equitativa en els estudis. A escala mundial, dues de cada tres persones que pateixen la malaltia són dones, que, a més, assumeixen amb més freqüència el rol de cuidadores de familiars amb demència.

L'estudi destaca que les diferències de gènere en la participació no es deuen únicament a aspectes biològics, sinó que estan influïdes per factors socioculturals. Per exemple, les dones participants en l'estudi solen assumir rols de cuidadores de familiars i tenen nivells educatius, lleugerament inferiors en comparació amb els homes, aspectes que poden influir en la seva percepció sobre els assaigs clínics.

 Les troballes d'aquest estudi destaquen la importància de dissenyar estratègies de reclutament més inclusives que considerin factors com el gènere, l'estat civil i el nivell educatiu. També la promoció de campanyes de conscienciació i el desenvolupament d'enfocaments personalitzats pot millorar la representació de les dones en assaigs clínics sobre l'Alzheimer, assegurant que la recerca reflecteixi de manera justa la realitat dels que viuen amb aquesta malaltia.