Un equip internacional liderat pels investigadors Laura Stankeviciute i Oriol Grau, del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), juntament amb Jonathan Blackman, de l'Hospital North Bristol NHS Trust i la Universitat de Bristol, ha demostrat una associació entre la qualitat del son i la patologia relacionada amb la malaltia d'Alzheimer en persones sense deteriorament cognitiu.
Els resultats de l'anàlisi, que s'emmarquen a l'estudi europeu European Prevention of Alzheimer's Dementia Longitudinal Cohort Study (EPAD LCS), s'han publicat a la revista científica Brain Communications, i indiquen que la mala qualitat del son està relacionada amb un increment de la patologia de la malaltia d'Alzheimer. Aquesta troballa és rellevant per ajudar a definir teràpies futures, perquè puguin dirigir-se a la fase adequada de la malaltia.
Una anàlisi transversal de la qualitat del somni
Les anomalies del son són freqüents a la malaltia d'Alzheimer, i la qualitat del son es pot veure afectada des de l'etapa preclínica de la malaltia, fins i tot quan no s'experimenten altres símptomes. Comprendre com i quan la manca de son contribueix a la progressió de la malaltia d'Alzheimer és important per al disseny i la implementació de futures teràpies.
“Les dades epidemiològiques i experimentals de què es disposava fins ara ja apuntaven que les anomalies del son contribuirien al risc de malaltia Alzheimer”, explica Laura Stankeviciute, investigadora predoctoral del BBRC i una de les autores principals de l'estudi. "No obstant, els estudis previs presentaven limitacions per la manca de biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer, perquè presentaven un disseny no transversal, o per la mida reduïda de la mostra de participants", aclareix. Aquest és el primer estudi que inclou tots aquests factors.
La cohort més gran fins ara per a una anàlisi de la qualitat i eficiència del son
Gràcies a les dades obtingudes amb la cohort més gran fins ara, el European Prevention of Alzheimer's Dementia Longitudinal Cohort Study (EPAD LCS), els investigadors han pogut validar la hipòtesi que la manca de son està associada amb biomarcadors de líquid cefaloraquidi (LCR) de la malaltia d'Alzheimer de forma transversal, i que prediu increments futurs de la patologia en persones sense símptomes identificables d'Alzheimer a l'inici de l'estudi.
L'equip del BBRC, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Bristol, ha analitzat les dades de 1.168 adults més grans de 50 anys, incloent biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer al líquid cefaloraquidi, rendiment cognitiu i qualitat del son.
"A través d´aquestes anàlisis, hem pogut estudiar associacions entre els principals biomarcadors de la malaltia d´Alzheimer i diferents mesures de la qualitat del son, com la seva puntuació total, durada, eficiència i alteració", concreta el Dr. Oriol Grau, responsable del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Neurodegeneratives del BBRC. Mitjançant l'anàlisi de mostres de líquid cefaloraquidi de 332 participants preses a l'inici i després d'un període mitjà de 1,5 anys, els investigadors han pogut avaluar l'efecte de la qualitat del son inicial sobre el canvi als biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer al llarg del temps.
Pràctiques preventives per millorar la qualitat del son
Les anàlisis transversals revelen que la mala qualitat del son s'associa significativament amb un increment de la proteïna t-tau al líquid cefaloraquidi. Entre altres troballes, s'ha demostrat que una durada curta del son, inferior a set hores, s'associa amb valors més alts de p-tau i t-tau, biomarcadors clau per mesurar el risc d'Alzheimer a la fase preclínica de la malaltia. A més, les anàlisis longitudinals van mostrar que més alteracions del son es van associar amb una disminució del biomarcador Aβ42 al llarg del temps.
Aquest estudi demostra que la mala qualitat del son reportada pels participants s'associa amb una patologia més gran relacionada amb la malaltia d'Alzheimer en individus sense deteriorament cognitiu. "Els nostres resultats reforcen encara més la hipòtesi que la interrupció del son pot representar un factor de risc per a la malaltia d'Alzheimer", argumenta la investigadora Laura Stankeviciute. "Per això, calen investigacions futures per provar l'eficàcia de les pràctiques preventives, dissenyades per millorar el son en les etapes presimptomàtiques de la malaltia, per tal de reduir la patologia de la malaltia d'Alzheimer", conclou.
European Prevention of Alzheimer's Dementia (EPAD) és una investigació col·laborativa europea per ampliar el coneixement sobre la fase preclínica de l'Alzheimer i així poder prevenir la demència abans que apareguin els símptomes. El projecte, en què participen 38 institucions europees, està finançat amb la subvenció núm. 115736 de la Innovative Medicines Initiative, una iniciativa conjunta del programa de recerca i innovació de la Comissió Europea Horizon 2020 i de la Federació Europea d'Indústries i Associacions Farmacèutiques ( EFPIA).
Referència bibliogràfica
Blackman, Jonathan; Stankeviciute, Laura et al. 'Cross-sectional and Longitudinal Association of Sleep and Alzheimer Biomarkers in Cognitively Unimpaired Adults', Brain Communications, https://doi.org/10.1093/braincomms/FCAC257
