Investigadors del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), amb l'impuls de la Fundació «la Caixa», han liderat un dels estudis més grans realitzats fins ara sobre els possibles beneficis de la ingesta d'àcids grassos omega-3 en persones portadores del genotip que confereix un risc més gran de desenvolupar l'Alzheimer: l'APOE ε4 / 4. La investigació conclou que les persones d'aquest col·lectiu de risc que consumeixen més àcid docosahexaenoic (DHA, pel nom en anglès), que és un nutrient aportat pel peix blau, presenten una preservació cortical més gran en zones del cervell específicament afectades en la malaltia d'Alzheimer i un menor nombre de microhemorràgies.
«Als beneficis que ja sabíem que té el consum de peix blau en la salut cardiovascular, ara podem afegir que proporciona una resiliència cerebral més gran en la malaltia d'Alzheimer en aquelles persones amb més risc genètic de desenvolupar-la», explica el Dr. Aleix Sala, primer autor de la investigació, especialista en nutrició i investigador del BBRC. Aquest estudi, afegeix Sala, «obre la possibilitat de millorar el disseny d'intervencions dietètiques amb suplementació de DHA, centrant-nos sobretot en les persones amb més risc de desenvolupar Alzheimer».
L'estudi s'ha publicat a la revista The American Journal of Clinical Nutrition, i també ha comptat amb la participació d'investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques; el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBER-FES); el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN); la VU University Medical Center d'Amsterdam; i l'Aiginition Hospital d'Atenes.
Paper dels omega-3
Els omega-3 són una família d'àcids grassos que tenen un tret estructural químic distintiu i estan presents de manera natural en determinats aliments d'origen animal i vegetal. El tipus d'àcid gras analitzat en aquest estudi és el DHA, que es troba principalment a el peix blau: la tonyina, la sardina, el salmó, les anxoves, etc. Aquest àcid gras és molt abundant al cervell, és clau per a la funció cognitiva, comença a acumular-se a partir del tercer trimestre de gestació, i està demostrat que té menys presència al cervell de les persones amb Alzheimer.
Els humans som capaços de «fabricar» aquest àcid al nostre cos, però ho fem d'una manera molt poc eficient. 3 que obtenim de vegetals com les nous i la soja són d'un altre tipus.
Resultats de l'estudi Alfa
La investigació ha comptat amb una mostra de 340 participants entre 45 i 75 anys, sense alteracions cognitives i provinents de l'Estudi Alfa del BBRC, impulsat per la Fundació “la Caixa”. Aquestes persones van acudir a les instal·lacions de la Fundació Pasqual Maragall per passar proves clíniques, de cognició, neuroimatge i respondre qüestionaris d'hàbits de vida, entre d'altres.
Un d'aquests qüestionaris demanava pel consum de 166 aliments, que són els que han permès quantificar la ingesta regular de DHA. A partir de les respostes dels participants, els investigadors van buscar associacions entre el consum reportat de DHA, la cognició, la presència de microhemorràgies cerebrals i el gruix cortical en regions cerebrals que s'atrofien a la malaltia d'Alzheimer, tenint en compte també el genotip APOE de cadascun.
El gen APOE el tenim totes les persones i es pot presentar com a resultat de la combinació dels al·lels Ɛ2, Ɛ3 i Ɛ4. En el cas de la malaltia d'Alzheimer, els individus amb dos al·lels Ɛ4 són els que presenten un risc més gran de desenvolupar la malaltia.
Un cop fetes les anàlisis, els investigadors no van observar cap relació entre el consum de DHA i la cognició, però van detectar les troballes descrites a l'estructura cerebral. Tal com apunta el Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del BBRC, «els resultats d'aquest estudi van en línia d'altres que mostren que les persones amb més risc genètic de desenvolupar Alzheimer són precisament les que més es beneficien d'un estil de vida saludable, en aquest cas, respecte a la dieta».
Passos següents
Actualment, no es fan proves rutinàries per saber la predisposició genètica duna persona a desenvolupar la malaltia dAlzheimer, ja que revelar aquesta informació no comporta cap benefici clínic. L'Alzheimer encara no disposa de cap tractament disponible per frenar-lo ni prevenir-lo, hi ha múltiples factors de risc que contribueixen al seu desenvolupament i, en cap cas, ésser portador d'aquest genotip determina que es tingui la malaltia en un futur.
Per això, al marge de la càrrega genètica personal, el Dr. Sala destaca que «si bé les nostres troballes entre peix blau i malaltia d'Alzheimer afecten només una part de la població, hem de continuar recomanant el consum regular (de dues racions per setmana) de salmó, sardines o anxoves, entre d'altres, ja que aporta beneficis cardiovasculars a tothom».
El següent pas dels investigadors del BBRC serà analitzar marcadors biològics del consum de fins a 20 tipus d'àcids grassos en una població més gran de participants de l'Estudi Alfa, i estudiar la seva possible relació amb altres biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer detectats a la sang, líquid cefaloraquidi ia través de diversos traçadors a Tomografies d'Emissió de Positrons (PET).
