Investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) han detectat que la proximitat a l'edat parental d'inici dels símptomes de la malaltia d'Alzheimer està relacionada, en dones, amb una acumulació més gran de la proteïna beta amiloide, que és una de les lesions característiques de la malaltia. L'estudi compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”, i s'ha publicat a la revista científica Neurology.

El treball es va realitzar sobre 290 participants (63% dones, 37% homes) sense alteracions cognitives procedents de l'Estudi Alfa, que és una de les infraestructures de recerca més grans del món per a la prevenció de l'Alzheimer. Els participants són en gran part descendents de persones amb Alzheimer i tenen edats compreses entre els 45 i els 75 anys.

Per dur a terme lestudi, els participants van realitzar una sèrie de qüestionaris clínics, proves cognitives, una punció lumbar, una ressonància magnètica i una tomografia per emissió de positrons. Totes aquestes proves es van efectuar per confirmar si la proximitat a ledat parental dinici dels símptomes de la malaltia dAlzheimer estava associada amb una major càrrega de la proteïna beta amiloide i amb altres biomarcadors de dany neural, i per avaluar el paper de factors risc no modificables, com l'edat, el sexe i la genètica, i factors modificables, com els anys d'escolarització, i la salut mental i vascular.

L'edat parental com a factor de risc en dones

L'acumulació de la proteïna beta amiloide es pot començar a desenvolupar fins a 20 anys abans de l'inici dels símptomes clínics de la malaltia. La presència de plaques d'aquesta proteïna al cervell incrementa exponencialment el risc de patir deteriorament cognitiu i, per tant, entrar a la fase clínica de la malaltia d'Alzheimer. No obstant això, hi ha persones que malgrat tenir aquestes plaques, mai no desenvoluparan símptomes.

Els resultats de l'estudi indiquen, de forma grupal, que els participants que presentaven una acumulació més gran de la proteïna beta amiloide eren les dones de més de 60 anys i que estaven a una proximitat d'entre 7 i 8 anys abans de l'edat en què algun dels pares va començar a manifestar problemes cognitius. En cas de tenir dos progenitors afectats, l'acumulació de la proteïna era encara més elevada. A més, aquests efectes eren independents de si les participants eren portadores o no del genotip APOE-Ɛ4, que també incrementa el risc de desenvolupar la malaltia.

Tal com afirma la investigadora principal de l'estudi, la Dra. Eider Arenaza-Urquijo, “l'edat parental d'inici dels símptomes de l'Alzheimer és una variable senzilla de recollir que pot ser molt útil de cara a enriquir els assaigs clínics de prevenció, ja que, juntament amb altres mesures, es podran seleccionar persones que tinguin més risc de desenvolupar la malaltia”. En aquest sentit, afegeix, “podríem ser capaços de detectar abans l'acumulació de la patologia amiloide en les dones que presentin aquest i altres factors de risc de la malaltia, i permetre'ls que es beneficiïn de programes de prevenció”.

Pel que fa a l'associació de l'edat parental d'inici dels símptomes i d'altres biomarcadors de dany neural, els investigadors no van detectar resultats significatius.

L'ansietat i la depressió, un altre factor de risc

Pel que fa al paper dels factors de risc modificables, l'equip del BBRC sí que va trobar una associació destacada: a mesura que els participants tenien més edat i sense distinció per sexe, els que tenien història d'ansietat o depressió presentaven un volum menor de l'hipocamp , que és una de les àrees cerebrals que primer s'atrofien en la malaltia d'Alzheimer. Segons l'autora principal de l'estudi, "aquest resultat suggereix que lʻansietat i la depressió podrien disminuir la resiliència cerebral". Per això, afegeix, “Tenir cura de la salut mental és especialment important en persones amb història familiar d'Alzheimer”.

Aquesta troballa va en línia d'estudis recents de salut mental i Alzheimer –en què també ha participat la Dra. Arenaza-Urquijo– que apunten que el pensament negatiu i el estrès també poden augmentar el risc de desenvolupar la malaltia.

Cap a una detecció personalitzada del risc d'Alzheimer

El Dr. José Luis Molinuevo, director científic del Programa de Prevenció de l'Alzheimer del BBRC, destaca que “aquest treball ens aporta informació nova a afegir a la història familiar per identificar amb més exactitud persones que poden estar a més a risc de desenvolupar Alzheimer. El futur passa pel desenvolupament de programes de prevenció personalitzada a través de la detecció dels factors de risc de la malaltia que presenta cada persona, per poder proposar estratègies de prevenció individualitzades i millorar la selecció de candidats per a assaigs clínics de prevenció de l'Alzheimer” .

L'estudi també ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat de Goteburg, del University College London, i amb la col·laboració del CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable, i el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina.

Referència bibliogràfica

Arenaza-Urquijo E, Salvadó G, Opert G, Minguillón C, Sánchez-Benavides G, Crous-Bou M, Grau-Rivera O, Sala-Vila O, Falcó C, Suárez-Calvet M, Zetterberg H, Blennow K, Gispert JD , Molinou JL, for the ALFA study. Association of years to parent's sporadic onset and risk factors with neural integrity and Alzheimer's biomarkers. Neurology. 2020.