Uns senzills jocs d'ordinador poden permetre millorar el control de l'evolució de la capacitat cognitiva en persones en un estadi primerenc en la progressió a la malaltia d'Alzheimer, el declivi cognitiu subjectiu, un marcador clínic precoç que pot indicar un primer estadi en l'evolució de la progressió d'aquesta patologia. Aquesta aproximació no només permet monitoritzar en continu la cognició. de les persones, sinó que, sobre la base dels resultats, es podrien també personalitzar els tractaments i el seguiment Així ho estableix un estudi publicat a iScience, en el qual han col·laborat el Grup de Recerca en Farmacologia integrada i neurociència de sistemes de l'Hospital del Mar Research Institute i el Barcelona Beta Brain Research Center, centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, així com el CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN).
L'estudi ha validat aquestes eines a partir de dades de 56 persones participants al Estudi PENSA, que avalua l'eficàcia en la prevenció del declivi cognitiu d'una intervenció basada en els hàbits de vida, la dieta, l'activitat física, l'estimulació cognitiva i l'entrenament cognitiu durant dotze mesos. A la component d'entrenament cognitiu, els participants jugaven a un panell de 36 jocs dissenyats per l'empresa NeuronUP, que estaven repartits al llarg del mes en tres sessions setmanals de 30 minuts. Durant dotze mesos, els participants van jugar als mateixos jocs, però el grau de dificultat variava segons el rendiment de cada participant. Es van analitzar les dades obtingudes de sis jocs destimulació cognitiva per ordinador que entrenaven les capacitats executives, incloent-hi la capacitat de planificació, la memòria de treball, la flexibilitat mental, latenció i la inhibició. A partir d'aquestes dades s'ha pogut controlar de manera molt curosa i precisa l'evolució del rendiment cognitiu. A diferència de l'aproximació tradicional que limita a esperar un mínim de 6 mesos entre avaluacions cognitives, amb aquesta nova eina es pot avaluar mensualment la cognició sense que apareguin els efectes d'aprenentatge que s'observen a l'aproximació tradicional. A més, aquestes eines presenten el doble de sensibilitat que els tests tradicionals per mesurar els canvis en la capacitat cognitiva en estadis previs a l'aparició de malaltia d'Alzheimer.
Eina innovadora
És la primera vegada que es valida una eina per fer el seguiment de persones en risc de demència o Alzheimer. "És una forma molt innovadora d'avaluar la cognició en continu a les persones" explica el Dr. Rafael de la Torre, investigador de l'Hospital del Mar Research Institute i del CIBEROBN i investigador principal de l'estudi PENSA. "El gran avantatge és que evitem l'efecte aprenentatge que es produeix amb altres sistemes d'avaluació i resolem un dels reptes per poder monitoritzar la capacitat cognitiva a temps real", afegeix Natàlia Soldevila, primera autora de la publicació i investigadora de l'Hospital del Mar Research Institute.
Normalment, l'avaluació dels participants en un estudi d'aquest tipus es fa en tres moments determinats. les intervencions avaluades Amb la utilització dels jocs destimulació cognitiva per ordinador es millora molt la capacitat de seguiment. Dra. Laura Forcano, investigadora de l'Hospital del Mar Research Institute i del CIBEROBN i signant del treball. “A les proves tradicionals no hi ha nivells, sempre és la mateixa dificultat. Als jocs, el grau de dificultat s'ajusta al rendiment basal de cada individu. Un cop la persona ha aconseguit el seu màxim nivell, podem mesurar amb precisió els canvis cognitius”, detalla. A més, el fet que juguin a casa, en un entorn familiar, també permet eliminar el factor estrès dels tests habituals, que s'han de dur a terme en un entorn clínic o de recerca.
En aquest sentit, la utilització d'una eina com aquesta “No només ens permet veure l'evolució general de com ha evolucionat la cognició dels nostres participants, sinó que ens permet fer medicina personalitzada pel que fa a veure qui respon i qui no respon a la intervenció. L'adquisició de tantes mesures repetides permet traçar trajectòries i veure qui segueix una millor trajectòria i qui no, i estudiar-ne els motius”, afegeix Natàlia Soldevila. En un cas d'aplicació en un pacient o participant en un estudi, podeu permetre adaptar el tractament a la vostra resposta sense haver d'esperar al final de la investigació. A l'estudi, això es va poder comprovar en quatre dels participants, en què no s'observa cap millora en la seva capacitat cognitiva.
Des del punt de vista clínic, El NeuronUP (NUP) és una eina d'estimulació i rehabilitació cognitiva que per primera vegada s'ha validat per avaluar la cognició, en concret les funcions executives, d'una manera longitudinal per detectar canvis subtils. Disposar d‟aquest tipus d‟eines serà clau per valorar l‟eficàcia de les intervencions per prevenir el deteriorament cognitiu”, valora el Dr. Oriol Grau, neuròleg i coordinador del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Neurodegeneratives de l'Hospital del Mar Research Institute i responsable del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Degeneratives del Barcelona Beta Brain Research Center.
Tots els participants a l'estudi PENSA han estat persones en bon estat físic i entre 60 i 80 anys. Per ser inclosos, havien de percebre alguns problemes de memòria que feia temps no notaven i ser portadors de l'al·lel APOE4. Hi han participat 129 voluntaris i voluntàries, als quals se'ls oferia un pla d'acció personalitzat basat en hàbits de vida i indicadors de salut. El projecte ha rebut una subvenció de 1 milió de dòlars de la Alzheimer's Association dels Estats Units i 150.00 euros de l'ISCIII, i s'emmarca dins del projecte mundial de prevenció primària d'Alzheimer World Wide FINGERS.
