La Fundació Pasqual Maragall i el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) ens sumem, un any més, a la celebració del Dia Internacional de la dona i la nena a la ciència l'11 de febrer, declarat el 2015 per l'Assemblea General de Nacions Unides . L'objectiu d'aquesta commemoració és promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes a l'educació, la capacitació, l'ocupació i els processos d'adopció de decisions a la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones a les esferes de l'educació i l'ocupació. Aquest any parlem amb tres dones del BBRC sobre la seva carrera a l'àmbit de la recerca i l'accés al món científic: Ana Fernández Arcos, Investigadora i Neuròloga; Esther Jiménez, Tècnica de Laboratori; i Andreea Rădoi, Project Manager de Gestió del Cicle de Vida de Projectes.
D'altra banda, la Dra. Ana Fernández Arcos participarà el dia 14 de febrer a una xerrada per a estudiants de primària de l'Escola Parc del Guinardó, coordinada pel Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). El mateix dia la Dra. Natàlia Vilor-Tejedor, líder de l'equip de Neuroepidemiologia Genètica i Bioestadística del BBRC, oferirà també un col·loqui a alumnes de primària de l'Escola Bora Gran Serinyà, en el marc de la iniciativa #100tífiques, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), i estudiants de secundària de l'Institut Arnau Cadell.
Què et va impulsar a emprendre la carrera científica?
Ana Fernández Arcos: Des de petita m'han agradat les ciències, estudiar i descobrir que com més m'endinso en un tema, més curiositat i més preguntes sorgeixen. Tenia molt clar que volia treballar mantenint-me en contacte amb persones, per això vaig cursar Medicina i després Neurologia, perquè el cervell. em sembla fascinant. Quan em vaig especialitzar en trastorns del son, em vaig adonar de les possibilitats que té investigar una cosa que tots fem, i és que passem gran part de la vida dormint, però encara té moltes incògnites.
Esther Jiménez: Mentre treballava com a tècnica d'anàlisis clíniques en un hospital em van oferir una posició de tècnica de recerca. Em vaig llançar i vaig descobrir així la meva vocació. Em vaig trobar amb persones entregades, disposades a treballar molt dur per trobar respostes que poden ajudar molta gent. A la investigació no hi ha temps per avorrir-se, s'està en canvi constant, i sempre has d'aprendre coses noves, fer-te noves preguntes i ser creatiu.
Andreea Rădoi: Sempre he tingut curiositat per entendre com funcionen la ment i el cervell, com pensem i sentim les persones, què ens fa actuar de manera o altra. Aquestes preguntes només es poden respondre des de la ciència, sobretot des de la neuropsicologia. La investigació és el que m'ha permès acostar-me a aquests temes i aportar el meu granet de sorra.
Quin consell donaries a les persones joves que volen ser científiques?
AF: La carrera científica és llarga i cal tenir paciència i esforçar-se molt. Pot ser sacrificat. Per això aconsellaria que gaudeixin del camí, que trobin el que més els agradi i tinguin interès.
EX: Els recomanaria que busquin el camp científic que més els apassioni i els motivi, ja que la ciència requereix molt de compromís. Cal ser perseverant i no rendir-se, és una carrera desafiant, però molt gratificant quan aconsegueixes resultats. t'ajudi en el procés de desenvolupar les teves habilitats i saber aprofitar totes les oportunitats.
AR: Els diria que no tinguin por d'equivocar-se i que busquin situacions que els permetin continuar aprenent. Per sobre de tot, que triïn un bon equip que els doni suport i alhora que els ofereixi reptes que els facin donar el millor de si mateixes. La ciència és un esport equipat i de llarg recorregut. Els bons projectes són col·laboratius i juntament amb els companys i companyes arribaran més lluny.
Ens pots explicar quina és la teva tasca al BBRC?
AF: D'una banda, treballo dins de l'equip d'Operacions Clíniques i faig visites amb els nostres participants voluntaris per recollir dades clíniques que ens serviran per a la investigació. És fantàstic formar part d'aquest equip i l'oportunitat de mantenir contacte directe amb els participants. D'altra banda, també formo part de l'equip de Recerca Clínica, on investiguem diferents factors que podrien suposar un risc de patir la malaltia d'Alzheimer. Concretament, col·laboro en la interpretació de dades sobre son a l'estudi Alfa Sleep, on mirem la relació de diferents variables del son amb la malaltia d'Alzheimer.
EX: Sóc Tècnica de Laboratori de la Plataforma de biomarcadors en fluids. En el meu dia a dia, analitzo biomarcadors en els diferents tipus de mostres que tenim, utilitzant eines com SIMOA o MSD. .A més, m'encarrego del manteniment dels equips i materials del laboratori.
AR: Com a Gestora de projectes clínics a l'equip de Coordinació Científica, m'ocupo dels projectes que impliquen participants de totes les cohorts de recerca de BBRC, des del disseny fins al tancament. implicació d´uns mateixos participants, i incrementar el valor de resultats de projectes diferents que poden ser complementaris.
Com creus que es pot garantir un accés igual per a totes les persones al món científic?
AF: És clau procurar una educació pública de qualitat perquè els nens i les nenes puguin tenir el mateix accés a una base formativa que després els permetrà escollir què faran en un futur. D'altra banda, s'ha d'estimular de la mateixa manera els nens i nenes des de petits, permetent que triïn jocs i activitats dins de les seves preferències personals i evitant imposar rols de gènere al llarg de la criança. També considero molt important que hi hagi referents als mitjans de comunicació de dones científiques de totes les races i ètnies, i que apareguin no només pels seus objectius, sinó també opinant sobre aspectes tècnics i de recerca.
EX: Començaria per promoure una educació inclusiva des de la infància, assegurar que la formació en ciència sigui accessible i de qualitat per a tothom, des de les etapes inicials, proporcionant recursos adequats i eliminant biaixos de gènere, ètnics i socioeconòmics. També és important millorar els programes de beques i finançament de projectes i fomentar la col·laboració entre centres.
AR: A una pregunta tan difícil la meva resposta només es pot quedar curta. Pel que fa a l'accés professional, les polítiques educatives i laborals al món acadèmic i la indústria científica són molt dispars a nivell global. Al meu parer, el problema no és tant l'accés universitari, sinó com retenir les persones que tenen menys facilitats i com impulsar la diversitat cap als estudis superiors de les carreres investigadores i els organismes de ciència. Per exemple, fins i tot en àmbits on el nombre de dones graduades és semblant al dels homes, la proporció que accedeix a carreres de recerca és, amb sort, del 30%, i amb pitjors condicions contractuals i salarials. A més, per a una ciència oberta cal la disseminació transparent i democràtica dels resultats científics i una divulgació accessible per a tots els públics. En aquest sentit, cal donar la justa visibilitat a la contribució femenina als resultats científics.
