Des de la Fundació Pasqual Maragall i el Barcelonaβeta Brain Research Center, ens adherim un any més a la celebració del Dia Internacional de la dona i la nena a la ciència l'11 de febrer, declarat el 2015 per l'Assemblea General de les Nacions Unides. d'aquest dia és connectar la comunitat internacional amb les dones i les nenes a la ciència, reforçant així els llaços entre la ciència, la política i la societat per buscar estratègies orientades a la dona al camp de la ciència. Per això, durant aquesta jornada, es posen en marxa diverses iniciatives per visibilitzar el seu paper en la ciència i eliminar els estereotips de gènere.
Aquest any, tres dones que treballen en l'àmbit de la recerca al BBRC expliquen com va sorgir el seu interès per la ciència, com veuen la situació de les dones al món científic i quina és la seva tasca a la nostra entitat. Alba Cañas, Patricia Genius i Iva Knezevic parlen sobre la seva experiència professional i comparteixen les seves opinions per remarcar el paper indispensable de totes les dones que treballen per aconseguir un futur millor a nivell tecnològic i científic.
1. Com vas decidir dedicar-te a la ciència? Quina va ser la teva motivació?
Alba Cañas, Neuropsicòloga: Ja des de petita el meu pare deia el típic “d'aquesta nena és més de números que de lletres”. Quan anava al cau recordo que m'encantava tot el que tingués a veure amb resoldre enigmes amb números, fer experiments, etc. Tot i això, en arribar al Batxillerat no tenia gaire clar què fer, però sabia que seria alguna cosa de l'àmbit científic. Quan feia el segon curs, em vaig trobar amb un professor de Filosofia que acabava de cursar Psicologia, i oferia una optativa al meu institut. Vaig decidir apuntar-me i va ser allà quan es va despertar un interès en mi que fins ara no havia descobert: com funcionen la ment i la conducta humana.
Patricia Genius, Investigadora Predoctoral: Doncs si sóc sincera, no sabria trobar un moment o motiu que em fes decantar-me per la ciència, va ser més aviat un procés. Sempre m'han agradat molt els números i des de petita la meva àvia em portava quaderns que preparava plens d'operacions matemàtiques perquè les aprengués. Ja al Batxillerat, em cridaven l'atenció la Biologia, les Matemàtiques, la Química… Va ser quan vaig començar a sentir que una futura científica començava a despertar-se. Crec que la motivació va ser veure que era un camp tan extens que, independentment del que escollís fer, podria gaudir del camí, involucrant-me en una comunitat que té com a objectiu ajudar els altres.
Iva Knezevic, Scientific Project Manager: Curiositat i, suposo, certa afinitat innata. Recordo que acabava d'aprendre a llegir quan els pares em van donar unes enciclopèdies, una història i una altra de ciències naturals. D'alguna manera, el volum de ciències de la vida sempre acabava a les mans: m'interessava el seu contingut amb diferents experiments en Química i Biologia. El mateix em va passar als cursos superiors de l'escola. Estava submergida al món dels àtoms i molècules, per la qual cosa estudiar Bioquímica va ser una elecció natural. Durant la universitat vaig descobrir la Biologia Cel·lular, que més tard em va portar a Barcelona per fer els meus estudis de doctorat.
2. Què consideres que cal tenir en compte a l'hora de desenvolupar una carrera científica? Quin consell donaries a les persones joves que volen ser científiques?
Alba Canyes: D'entrada, molta paciència. Normalment sol ser un camí llarg, ple d'especialitzacions i requeriments per aconseguir el pas següent. És important perseverar, fins i tot quan no acabes de veure clar si et podràs dedicar al que vols. També cal mostrar-se curiós cap a tot el que envolta el camp científic escollit. De vegades entres en una carrera per una qüestió i, un cop ets a dins, t'adones que aquest camp és realment molt extens. N'ha de ser conscient, perquè en un moment t'has d'especialitzar en alguna temàtica concreta. I dins aquesta, estaràs sempre en constant aprenentatge.
Patricia Genius: Considero que cal ser conscient que és una carrera de fons. Estem acostumades a estudiar i aprendre per tenir èxit a curt termini i ser premiades per resultats ràpids, més que no pas pel procés. La ciència, en canvi, requereix paciència, constància i esforç. A les joves que vulguin ser científiques els diria que observin el seu entorn i que trobin referents en persones properes, com a familiars i/o professores.
Iva Knezevic: Realment necessites estimar el que fas, aprendre a gaudir-ho i apreciar-ho. Quan es tracta de ciència, requereix gran quantitat de paciència, resiliència i meticulositat. em donessin al principi, és recordar que mai t'has d'avergonyir de fer preguntes i cal explorar totes les possibilitats de desenvolupament professional. També cal llegir molt, aprendre a escriure articles, saber comunicar els resultats en conferències i fer networking. Sobretot, assegurar-te de trobar un bon mentor/a perquè pugui guiar-te en els primers anys i oferir bons consells quan sigui crucial.
3. Quina és la teva tasca al BBRC i com vius tu el món de la ciència?
Alba Canyes: Treballo com a neuropsicòloga a l'equip d'Operacions Clíniques. La meva principal tasca consisteix a avaluar les capacitats cognitives (memòria, atenció, llenguatge…) dels voluntaris i voluntàries que participen en els diferents estudis. També m'agrada molt poder contribuir a fer una petita tasca de divulgació, atès que moltes persones tenen dubtes i preguntes sobre la malaltia i sobre com avança la recerca. Crec que és important poder donar respostes (en la mesura del possible) i fer-ho des d'un entorn de tu a tu i en un llenguatge que els sigui fàcil de comprendre. En general, els participants queden força satisfets quan veuen que la seva implicació en els estudis del BBRC té una relació directa amb aquests avenços científics. Pel que fa a la ciència, crec que tinc sort d'estar en un entorn laboral que em permet veure dues vessants: què implica directament la malaltia a les persones i alhora com totes aquestes dades que recollim a través de les visites són útils per comprendre i realitzar avenços en la cerca.
Patricia Genius: Actualment, estic en el meu segon any com a estudiant predoctoral al Grup de Neurobiogenètica, dins l'àmbit de Neuroimatge. La investigació que desenvolupament es basa a estudiar com la genètica impacta diferents estructures cerebrals. Hi ha estudis d'associació del genoma complet que han trobat canvis específics a la seqüència d'ADN que s'associen amb determinats trets a la població. Aquestes variants genètiques, independentment, tenen un efecte molt petit en explicar la variabilitat d'aquest tret. Però quan s‟agrupa l‟efecte de totes aquestes variants, podem treballar amb una estimació del que seria la predisposició genètica d‟un individu per un tret concret. En el nostre cas, treballem amb aquestes mesures analitzant la vostra associació amb fenotips cerebrals associats a la malaltia de l'Alzheimer. Visc la ciència amb passió i respecte, tinc molt de respecte per la professió. Intento aprendre dia a dia, i ho visc com un repte i constant creixement.
Iva Knezevic: Estic ocupant una posició de Scientific Project Manager, això vol dir que estic una mica més a l'“altre costat” de la ciència. El meu treball consisteix en funcions tant administratives com operatives, que inclouen la planificació, la preparació, la implementació i l'execució dels projectes assignats, el disseny i la redacció dels protocols d'estudi, l'elaboració de propostes de recerca en col·laboració amb investigadors, encara que no participo en les visites d'estudi i en l'anàlisi dels resultats, des de la primera fila estic presenciant la investigació científica de categoria mundial del BBRC.
4. Quins passos creus que s'han de seguir a la nostra societat per garantir la visibilitat i la representació de les dones al món científic?
Alba Canyes: Considero que encara queda molt a fer, començant per l'educació dels nens. D'entrada, crec que calen més referents femenins en diversos camps científics. En general, cal visibilitzar més la feina duta a terme per les científiques, o almenys igualar-la respecte a la que fan els homes. També cal eradicar certs estereotips de gènere. No hi ha carreres professionals més adequades a un gènere o altre i això és una cosa que cal promoure des de casa, els centres educatius i la societat en general. Crec que a nivell global també cal donar a conèixer que encara hi ha una bretxa de gènere en aquest camp. És important reconèixer el problema per tenir consciència i poder començar a posar-hi remei (per exemple, més dones ocupant posicions elevades en determinats camps científics podria facilitar-ne la visibilització en aquest àmbit).
Patricia Genius: Crec que és bàsic desconstruir la imatge clàssica de les activitats en què la dona s'ha vist involucrada, per construir una imatge ferma i real que doni la visibilitat que la dona es mereix, i per la qual fa anys que treballo. a una figura d'independència, amb poder de decisió i amb aspiracions a l'àmbit professional. I, conseqüentment, veure més dones ocupar posicions importants. el que hauria de prevaler per sobre de tot. Seria genial no haver de preguntar-nos en un futur què fer per garantir la visibilitat, però sobretot necessitem representació de les dones al món, en general.
Iva Knezevic: Necessitem emancipar i educar des de petits, tant els nens com les nenes, que les nenes són capaces de qualsevol cosa. Hauríem d'ensenyar a les joves que intel·lectualment i emocionalment són tan fortes i capaces com els seus amics homes. Hauríem d'educar els joves sobre la força i l'ambició femenines, tan poderoses com les d'ells, des d'una edat primerenca. A partir d'aquí, la nostra societat ha de donar els mateixos punts de partida i oportunitats per no continuar perpetuant la discriminació.
