La detecció precoç de la malaltia d'Alzheimer és un dels temes que més preocupa la població, tal com reflecteixen els resultats de la enquesta “Actituds i percepcions de la població espanyola sobre l'Alzheimer”, realitzada per la Fundació Pasqual Maragall. En ella, pràcticament tota la població espanyola (94%) voldria saber si es troba en fase precoç de la malaltia tot i no tenir símptomes, i un 61% afirma que es faria una prova que ho detectés, fins i tot sabent que els tractaments existents ni curen , ni retarden la malaltia.
Com explica la Dra. Nina Gramunt, neuropsicòloga i directora tècnica de l'Àrea Social de la Fundació Pasqual Maragall, “aquestes dades són molt interessants perquè el diagnòstic precoç és clau per millorar la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer perquè permet actuar primerencament amb tractaments i amb estratègies de prevenció secundària, optimitzant-ne l'eficàcia. D'aquesta manera, es possibilita que la persona amb Alzheimer mantingui la seva autonomia personal i les seves capacitats cognitives el màxim de temps possible i que pugui planificar el seu futur.”
Tot apunta que les teràpies futures endarreriran l'inici i la progressió de la malaltia, i es dirigiran a pacients en fases cada cop més precoces de la malaltia. Per exemple, estudis recents del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall assenyalen la possibilitat de detectar la malaltia d'Alzheimer en la fase asimptomàtica a través d'una anàlisi de sang. L'avenç d'aquestes investigacions requereix la bona disposició dels ciutadans a rebre un diagnòstic com més aviat millor.
Per això, l'enquesta també indaga en els motius pels quals la població voldria que se'ls detectés la malaltia de manera precoç, i aquests apunten que detectar-ho de forma primerenca els donaria temps de rebre un tractament apropiat per reduir l'impacte de la malaltia (59%), poder contribuir a l'avenç de la investigació participant en estudis o assaigs clínics (53%) i disposar de temps per reflexionar sobre el futur i prendre decisions de tipus legal i financer (52%).
Cada any es diagnostiquen al nostre país uns 40.000 casos nous d'Alzheimer i es calcula que el 80% dels que encara són lleus estan sense diagnosticar, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). A Espanya hi ha més de 900.000 persones que pateixen aquesta malaltia, i amb l'augment de l'esperança de vida i de la qualitat assistencial, es preveu que el 2050 el nombre de casos s'hagi duplicat.
¿ Què fer davant la sospita d'Alzheimer?
Davant la sospita de patir la malaltia cal concertar una visita amb el metge de família perquè avaluï els símptomes, que valorarà si remet al pacient al neuròleg per a una exploració més exhaustiva. “A l'inici, el símptoma principal i el més freqüent és la pèrdua de memòria progressiva, que acostuma a manifestar-se en dificultat per recordar fets recents, però també poden aparèixer dificultats per concentrar-se o resoldre problemes, en l'ús del llenguatge, com a problemes per trobar certes paraules o disminució del vocabulari, o bé canvis de conducta o de comportament”, detalla la Dra. Gramunt.
És important descartar altres possibles causes o malalties subjacents, com ara processos infecciosos, problemes vasculars cerebrals, trastorns de l'estat d'ànim o, fins i tot, els efectes secundaris d'algun medicament.
Per això, l'especialista analitzarà informació sobre la història clínica, des d'antecedents mèdics, tractaments rebuts, hàbits de vida, antecedents familiars i dades sociodemogràfiques, com el nivell d'estudis o la professió, i valorarà fer proves complementàries, de neuroimatge o cognitives, per exemple, que ajudin a determinar el diagnòstic.
Per a més informació: Blog Parlem de l'Alzheimer
