Amb el final de l'estat d'alarma, previst per al proper 21 de juny, s'iniciarà la transició cap a allò que s'ha anomenat “nova normalitat”. La crisi de la COVID-19 ha requerit una gran capacitat d'adaptació en totes les fases, des del confinament total de les primeres setmanes, fins a l'actual procés de desescalada progressiva, especialment per als col·lectius més vulnerables, entre els quals hi ha les persones amb Alzheimer i altres demències i, per tant, els seus familiars cuidadors.
El confinament total va suposar un canvi brusc a les rutines que aporten estabilitat a les persones amb Alzheimer, que d'un dia per l'altre no van poder sortir a passejar, acudir als centres de dia, o rebre visites de familiars. Tot això va poder generar, tant als cuidadors, com a les mateixes persones amb Alzheimer, incertesa, por, desconcert o ansietat. Sentiments que ara es poden tornar a manifestar davant l'arribada de la nova normalitat.
Segons la Dra. Nina Gramunt, neuropsicòloga i directora de l'Àrea Social i de Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall, “el desconfinament compta amb una sèrie de normes i restriccions que poden resultar particularment complexes de comprendre o complir per a les persones amb Alzheimer. Cal ajudar-les a adaptar-se progressivament a la nova situació i intentar recuperar a poc a poc la normalitat, vetllant sempre per la seva seguretat”.
Consells pràctics per a la nova normalitat
En línia amb les recomanacions de les autoritats competents1, la Fundació Pasqual Maragall exposa a la seva bloc “Parlem de l'Alzheimer” una sèrie de consells pràctics de cara al desconfinament:
1.- Acostumar-se a la màscara. Portar el nas i la boca cobertes sol resultar incòmode per a les persones amb Alzheimer, i és freqüent que vulguin treure-la. Perquè s'habituïn a portar-la ia veure-la en altres, tant la persona afectada com el seu familiar cuidador la poden posar a casa, procurant parlar i fer coses amb normalitat mentre la porten posada.
2.- Noves formes de saludar. La distància entre persones s'ha de seguir respectant, així que han sorgit noves formes de saludar-se, com ara moure la mà, xocar els colzes o els peus.
3.- Higiene de mans. Les autoritats sanitàries adverteixen de la importància de minimitzar el contacte amb objectes, especialment fora de casa, i evitar tocar-se la cara. Se li pot donar la mà durant el passeig, i portar a sobre un pot de solució hidroalcohòlica perquè les pugui rentar sempre que sigui necessari.
4.- La persona amb Alzheimer, sempre acompanyada. Des del moment en què es va començar a permetre la sortida al carrer en horaris regulats, les autoritats han detectat un augment significatiu de persones grans desorientades o perdudes. L'entorn habitual ha canviat (han tancat botigues, hi ha menys gent passejant, les persones porten mascareta...) fet que facilita la desorientació. A més, la situació ha afavorit l‟aparició d‟oportunistes que s‟aprofiten de les persones més vulnerables. Per tot això, i independentment de la fase de la malaltia en què es trobin, les persones amb Alzheimer sempre haurien de sortir acompanyades. En cas de no ser així, és molt important que portin alguna cosa que en faciliti la identificació, com el DNI o una fotocòpia, un número de telèfon de referència, o una polsera o cadena identificativa.
5.- Integrar les sortides a les noves rutines. El confinament total va suposar la ruptura de les rutines habituals i la generació de nous hàbits.
Atendre totes les emocions que pugui generar el desconfinament
De la mateixa manera que quan es va decretar l'estat d'alarma, el desconfinament pot despertar temors, incertesa o ansietat davant la possibilitat de sortir al carrer, tant la persona amb Alzheimer com el familiar cuidador. Pot aflorar la por al contagi o no ser capaços de complir les restriccions.
Tal com explica la Dra. Nina Gramunt, “de vegades, la reacció és procurar evitar sortir al carrer. No obstant això, aquesta conducta incrementarà els pensaments negatius i la por, alimentant la creença que alguna cosa dolenta passarà. Cal exposar-se a poc a poc a la situació que ens fa por o angoixa per comprovar que els nostres temors no es compleixen. Podem fer-ho gradualment, amb sortides breus i reprenent certes activitats, i així, de mica en mica, l'ansietat anirà disminuint i les sortides s'aniran normalitzant de nou”.
Tots aquests consells es poden consultar a aquest enllaç del bloc de la Fundació Pasqual Maragall.
