Disposar de tractaments per l’Alzheimer és una urgència social

En l’actualitat, ens trobem en un moment crucial en l’abordatge de les malalties neurodegeneratives, gràcies als avenços científics: nou coneixement sobre la prevenció de la malaltia¹, l’ús de biomarcadors per detectar-la precoçment i l’aparició de nous tractaments farmacològics².

En matèria de prevenció, en els darrers 20 anys s’han fet progressos significatius, i ara sabem que més del 45% dels casos de demència es podrien evitar. Pel que fa als biomarcadors, alguns desenvolupats en investigació ja s’estan incorporant gradualment a la pràctica clínica per millorar el diagnòstic. En el futur proper, els biomarcadors permetran detectar la malaltia de manera més precoç, fins i tot abans dels primers símptomes clínics. Quant als tractaments farmacològics, ja existeixen medicaments que han demostrat alentir la progressió del declivi cognitiu, disponibles en països com els Estats Units, el Japó, Corea del Sud, Israel, la Xina i els Emirats Àrabs Units, tot i que encara no a Europa.

Recentment, el Comitè de Medicaments d’Ús Humà (CHMP) de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) ha emès una opinió negativa sobre l’autorització de comercialització del lecanemab, un fàrmac per al tractament de l’Alzheimer, citant preocupacions sobre la relació risc-benefici per als pacients.

Aquesta notícia ha estat agredolça tant per a la comunitat científica com per a les associacions de persones amb Alzheimer arreu del món. L’Alzheimer afecta profundament les famílies, i els tractaments que ofereixen més temps d’autonomia als pacients milloren tant la seva qualitat de vida com la dels seus éssers estimats. Per això, disposar de tractaments per a l’Alzheimer és una necessitat mèdica no coberta i una urgència social.

Tot i la decisió negativa sobre el lecanemab, aquesta no és definitiva i podria revisar-se amb noves dades. Diversos experts consideren que els beneficis del fàrmac podrien ser superiors als inicialment valorats, i proposen mesures per millorar-ne la seguretat, com ara restringir-ne l’ús a pacients amb menys risc d’efectes secundaris.

És essencial confiar en el rigor científic i els processos d’avaluació per garantir la seguretat i l’eficàcia dels nous tractaments. Cal tenir en compte, a més, que aquest medicament beneficiaria un percentatge limitat de pacients, aproximadament entre l’1% i el 3%.

El més rellevant és que estem vivint un canvi de paradigma en l’abordatge de l’Alzheimer. Fàrmacs com el lecanemab han demostrat per primera vegada la capacitat d’alentir la progressió de la malaltia, un avenç significatiu que, tot i ser només el primer pas, marca l’inici d’un llarg camí de recerca i innovació.

 

Cal més inversió

La inversió sostinguda en la investigació de l’Alzheimer és vital per impulsar i accelerar el desenvolupament de nou coneixement científic i tractaments que transformin la vida de les persones afectades i de les que estan en risc.

És imprescindible invertir més en la prevenció, en biomarcadors per a la detecció precoç i en fàrmacs que siguin cada cop més fàcils d’administrar i més segurs. Només amb més inversió podrem trobar solucions reals i efectives contra l’Alzheimer.

 

Accés igualitari

La Fundació Pasqual Maragall treballa per promoure la recerca biomèdica en la detecció precoç mitjançant biomarcadors, la prevenció de la malaltia i l’avanç de noves teràpies participant en assaigs clínics. També dona suport als pacients i les seves famílies, i posa de manifest la necessitat de garantir l’accés a tots els avenços científics, com els que s’estan desenvolupant actualment en el tractament de l’Alzheimer.

Ara més que mai, és crucial continuar la recerca per desenvolupar nous tractaments més segurs i accessibles a tothom. A més, és fonamental preparar els sistemes sanitaris perquè, quan aquests medicaments estiguin disponibles, es puguin utilitzar de manera adequada i segura, seleccionant els pacients correctament i garantint un seguiment òptim.

Finalment, reafirmem la nostra confiança en el futur de la ciència i la investigació. Amb la inversió necessària, aconseguirem noves solucions que puguin transformar la vida de les persones afectades per l’Alzheimer o de les que estan en risc. Continuarem treballant per un futur sense aquesta malaltia, sempre posant les persones que la pateixen i les seves famílies al centre de les nostres prioritats.

 

[1] https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(24)01296-0/abstract

[2] https://alz-journals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/trc2.12465