L’Alzheimer és una malaltia cerebral, no contagiosa, progressiva i irreversible, que altera de forma gradual la memòria i altres funcions cognitives, que afecta l’habilitat per aprendre, raonar, fer judicis, comunicar-se i portar a terme activitats quotidianes. A més, és freqüent que apareguin canvis en la conducta i el comportament. Tot això, és conseqüència de la pèrdua progressiva de neurones i de les connexions entre elles.

La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per símptomes que tenen una afectació directa sobre les activitats de la vida quotidiana. Els símptomes principals de l’Alzheimer són cognitius, psicològics i conductuals com, per exemple, els següents:

• Oblits o dificultat per recordar informació recent, com què ha menjat o què s’ha fet durant el dia. Oblits de dates o esdeveniments rellevants, del dia de la setmana o de l’any en curs.
• Repetició insistent del mateix tema o pregunta. Per exemple, preguntar repetidament “on anem?” o “qui ve a dinar?”.
• Dificultat per planificar o raonar adequadament, seguir instruccions, fer la comptabilitat domèstica, prendre medicaments correctament, cuinar, anar a comprar o vestir-se.
• Dificultat per orientar-se en l’entorn. És possible que la persona amb Alzheimer no sàpiga tornar a casa després d’anar a comprar alguna cosa al barri o que potser estigui confosa sobre on acaba d’estar o on es troba en aquell moment.
• Mostrar confusió. Potser confon la identitat de persones conegudes. També és comú experimentar confusió amb el temps, per exemple, ubicar en un temps recent fets d’un temps remot.
• Cada vegada és més complex mantenir una conversa, amb dificultats creixents per trobar les paraules adequades o seguir el fil, i pot abandonar la conversa sense ser-ne conscient.
• Pèrdua d’objectes personals importants o de diners, amb dificultat o incapacitat per adonar-se’n o per activar estratègies eficaces per trobar-los.
• Alteracions del judici que poden propiciar caure fàcilment en enganys.
• Apatia. Necessitat freqüent o constant d’incitació a l’activitat, encara que la capacitat cognitiva estigui prou preservada per fer moltes coses.
• Retraïment o pèrdua aparent d’interès. Evitació de la interacció social i dificultats de relació. Potser no s’interpreten les bromes o les ironies o la persona pot tenir dificultats per entendre l’estat d’ànim dels altres.
• Canvis de personalitat. Poden aparèixer comportaments que mostrin desconfiança, irritabilitat o, fins i tot, agressivitat. De la mateixa manera, les fluctuacions de l’estat d’ànim són freqüents sense cap motiu aparent, i riure o plorar sense que sigui fàcil entendre el perquè.
• Nerviosisme en ambients o situacions noves. La persona pot sentir-se insegura o fàcilment frustrada en situacions en què li resulti complicat desenvolupar-se.
• Necessitat creixent d’ajuda per pèrdua d’autonomia. Amb la progressió dels símptomes, la persona necessita primer la supervisió i després cada vegada més ajuda per dur a terme les activitats quotidianes i, a la llarga, fins i tot en l’autocura (higiene, alimentació...).

No existeix cap fàrmac ni tractament capaç de curar aquesta malaltia. Els tractaments que es prescriuen, fins ara i en el nostre context, poden alleujar els símptomes, però no exerceixen cap influència en els canvis cerebrals causats per l’Alzheimer.

La bona notícia és que estem davant d’un canvi de paradigma en la comprensió i l’abordatge d’aquesta malaltia. Recentment s’ha aprovat per primera vegada als Estats Units la comercialització d’un fàrmac nou, anomenat lecanemab, capaç d’alentir el deteriorament cognitiu en persones amb Alzheimer.

Tot i que hi ha algunes controvèrsies sobre l’eficàcia i encara no està disponible a Europa, es tracta d’un pas molt important en el tractament de l’Alzheimer. Un altre fàrmac nou amb característiques similars, anomenat , també està en vies de possible aprovació als Estats Units., està també en vies de possible aprovació als Estats Units.

Disposar d’un diagnòstic d’Alzheimer permet a la persona afectada fer plans de futur i prendre les pròpies decisions abans que l’avenç de la malaltia li impedeixi fer-ho. Un diagnòstic precís i preferentment precoç és clau per a la salut i la planificació de les cures de la persona diagnosticada.

Tenir problemes de memòria no és necessàriament indicatiu de patir Alzheimer o una altra malaltia neurodegenerativa. Una visita mèdica especialitzada (normalment de neurologia) permetrà excloure la possibilitat que els símptomes tinguin una causa diferent i potencialment tractable.

Si es confirma el diagnòstic d’Alzheimer, es podrà accedir a tractaments i recursos que permetin abordar els símptomes de la manera més adequada i transitar pel curs de la malaltia, tenint en compte el benestar i la qualitat de vida de les persones afectades i de les persones que les cuiden.

Avui encara no sabem quines són les causes que originen la malaltia d’Alzheimer. Cada vegada hi ha més evidències que donen suport a la idea que no hi ha una causa única, sinó que són diversos els factors que, d’una manera o una altra, poden incidir en el possible desenvolupament. És el que coneixem com a factors de risc de l’Alzheimer. Alguns són modificables i d’altres no..

S’estima que un de cada tres casos d’Alzheimer es podria prevenir incidint en els factors de risc que sí que podem modificar.

El principal factor no modificable és l'edat, tot i que el desenvolupament de l’Alzheimer no és una conseqüència inevitable d’envellir. Un altre factor és el genètic, i s’ha d’entendre que alguns gens augmenten el risc de patir Alzheimer, sense que això sigui decisiu en la gran majoria dels casos.

Els factors modificables són aquells que afecten el control de la salut cardiovascular i el foment d’hàbits de vida saludables, entre els quals destaquen l’activitat cognitiva i social, una nutrició adequada, l’activitat física i procurar una bona qualitat del son.

L'Alzheimer afecta més les dones, en part per una qüestió de més longevitat. També sembla que hi ha altres factors vinculats al sexe femení, com els aspectes hormonals. Encara no se’n coneixen exactament els mecanismes i és una via d’investigació actual molt activa.

Sí, la malaltia afecta cada persona de manera diferent. Són molts els factors que influeixen en el fet que la velocitat de progressió de la malaltia o el predomini d’uns símptomes o altres són diferents en cada cas.

Malgrat les diferències esmentades entre persones, existeix un patró clínic que permet disposar d’una descripció de l’evolució típica, a partir de la qual es defineixen les diferents fases de la malaltia d’Alzheimer.

A més, en una mateixa persona poden confluir altres problemes de salut que, afegits a l’Alzheimer, facin més complexes les seves necessitats de cura. Els professionals de la salut i de l’atenció sociosanitària són els indicats per orientar sobre els recursos per controlar cada situació particular.

En només un 1% dels casos o menys , el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer és atribuïble a una causa genètica, és a dir, és hereditari.

Ser fill o filla d’algú que té o ha tingut Alzheimer no implica que es desenvolupi la malaltia. Hi ha alguns gens que n’augmenten el risc, però sense ser determinants.

Un diagnòstic precoç quan la persona encara tingui capacitat suficient per prendre decisions sobre el seu futur li permet recórrer a les eines de protecció jurídica pertinents (per exemple, testament vital o voluntats anticipades) i expressar el seu desig respecte a aquesta qüestió i d’altres de vinculades a la seva atenció i cura quan el progrés de la malaltia li impedeixi fer-ho.

No hi ha una fórmula millor que una altra, però dependrà de les circumstàncies personals i familiars en cada cas. A més dels centres residencials, hi ha altres recursos socials que poden facilitar la prestació de cures que afavoreixin el major benestar possible per a les persones amb Alzheimer i les cuidadores: centres de dia, serveis d’ajuda domiciliària o d’altres.

Prendre la decisió d’ingressar un ésser estimat en un centre residencial acostuma a ser sovint difícil i dolorós. No obstant això, si les circumstàncies fan que aquesta opció sigui la que millor pugui garantir el benestar de la persona diagnosticada d’Alzheimer o el compliment de la seva voluntat, estarà ben presa. Una prospecció i avaluació correctes dels centres possibles serà de gran ajuda a l’hora d’escollir la millor opció.

Són dos conceptes diferents, però estretament relacionats, perquè l’Alzheimer és la causa principal de demència.

L’Alzheimer és una malaltia cerebral produïda per canvis patològics que alteren el funcionament de les neurones i durant molts anys no provoca símptomes. Però inevitablement es manifesta i comencen a aparèixer indicis de deteriorament cognitiu, que acabaran en demència.

La demència és un conjunt de signes i símptomes produïts per una alteració cerebral que provoca la pèrdua de capacitats cognitives de la persona afectada, així com alteracions de l’estat d’ànim i de la conducta, la qual cosa comporta una pèrdua d’autonomia de la persona afectada.

En aquest post us deixem tots els detalls.