Si has arribat a aquesta pàgina, pot ser que estiguis preocupat per tu o perquè una persona propera a tu tingui o pugui tenir Alzheimer. En aquest cas, et recomanem que abans de seguir llegint, visitis el nostre apartat de preguntes freqüents sobre aquesta malaltia.
Tant si la sospita és sobre un mateix, com si et preocupa alguna persona propera, el primer pas ha de ser buscar ajuda per aclarir si la sospita és real o no.
Visita el teu metge de família i explica-li els teus dubtes.
La primera persona que pot ajudar-te davant de la sospita d’Alzheimer és el teu metge de família. Avaluarà tot el que li exposis i decidirà si és necessari dur a terme un estudi més a fons per part del neuròleg.
Si vas com a acompanyant, la informació que puguis aportar com a persona propera serà de gran ajuda per al metge. Pots facilitar-li la feina responent aquesta enquesta prèviament.
Durà a terme una exploració física i recullirà la història clínica.
Si després de la visita el metge de capçalera considera que hi ha motius per estudiar més en profunditat els canvis cognitius observats, et remetrà a un especialista —geriatre o neuròleg.
L’especialista elaborarà la teva història clínica i durà a terme una exploració física més profunda i exhaustiva amb què podrà donar-te una resposta. És probable que sol·liciti algunes proves complementàries, com una analítica (anàlisi de sang) o alguna prova d’imatge (TAC o ressonància magnètica). La finalitat és afinar el diagnòstic i descartar un altre tipus de malalties.
En moltes ocasions, una visita al neuròleg no és sinònim de patir Alzheimer, ja que les persones passem per èpoques de pitjor rendiment que poden estar ocasionades per l’estrès o una depressió, entre altres causes.
Avaluarà la funció cognitiva.
L’especialista pot considerar necessària una exploració cognitiva (estudi de la memòria, atenció, etc.) per part d’un neuropsicòleg.
El treballador social serà el teu millor aliat per organitzar-te i aprendre a conviure amb la malaltia. Aquest professional et facilitarà informació sobre ajudes, activitats i altres recursos adequats per fer front a cada fase de la malaltia. També et pot assessorar a l’hora de tramitar la sol·licitud de la Llei de Dependència i sobre com i quan considerar una tutela, incapacitació, bloqueig o canvi de titular de comptes, etc.
Al principi de la malaltia potser no necessitaràs suport o podràs assumir les tasques per tu mateix. No obstant això, a mesura que la malaltia avanci, és bo que puguis considerar altres opcions que t’ajudin a perllongar l’autonomia, disposar de més temps lliure i a mantenir-te actiu, tant físicament com mentalment. Cerca l’ajuda que millor s’adapti a tu.
Les AFAs són organitzacions sense ànim de lucre que vetllen per la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer i dels seus cuidadors i familiars.
Acostumen a néixer arran d’iniciatives dels mateixos cuidadors, que creen aquestes associacions per oferir atenció durant tot el procés.
Aquests centres acullen persones amb malalties neurodegeneratives durant el dia.
Organitzen diferents activitats que ajuden al manteniment de l’autonomia de la persona amb demència. També poden oferir altres serveis bàsics com transport adaptat, menjar, assistència sanitària bàsica, perruqueria…
L’estada és indefinida i l’horari depèn de cada centre, però pot arribar a assolir la totalitat de la setmana.
Són centres públics pensats per acollir malalts d’Alzheimer que tenen altres problemes de salut que no els permeten residir al seu domicili.
Es tracta d’estades temporals que poden arribar a ser d’anys, i ofereixen assistència de salut i personal, manutenció i allotjament en règim d’internat o d’atenció diürna.
També disposen de programes de rehabilitació medicofuncional, d’entrenament en l’autonomia personal i rehabilitació psicosocial . Ofereixen també suport familiar, de readaptació a l’entorn comunitari i de reinserció social.
Les residències són centres públics o privats on viuen temporalment o permanentment persones d’edat avançada i amb un determinat grau de dependència.
Per accedir-hi s’ha de tramitar la sol·licitud de plaça i respectar una llista d’espera que pot arribar a ser d’anys.
Les unitats de descans ofereixen al cuidador la possibilitat de disposar d’unes hores, dies o setmanes de descans (per esgotament, vacances, etc.) mentre que el familiar està atès. Poden ser de 15 dies a 3 setmanes.
Són serveis especialitzats, públics o privats, formats per professionals que presten l’ajuda i assistència al domicili de la persona malalta.
S’hi pot accedir mitjançant la Llei de Dependència, i s’ha de tenir en compte que hi ha una llista d’espera.
