Close
17 març 2025

Ana Rosa, XV Premi Solé Tura al millor llargmetratge del Brain Film Fest 2025

El festival que impulsem fa entrega dels guardons de la seva vuitena edició
Ana Rosa, XV Premi Solé Tura al millor llargmetratge del Brain Film Fest 2025

Aquest dissabte s'han lliurat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els XV Premis Solé Tura, uns guardons que reconeixen el millor llargmetratge i curtmetratge del Brain Film Fest 2025. El certamen, que impulsem en coorganització amb Minimal Films i en el qual aquest any han assistit més de 4.000 espectadors, ha programat més de quaranta produccions a les dues seccions oficials competitives i ahir va posar el punt final a la vuitena edició.

Dos títols colombians encapçalen el palmarès del certamen. D'una banda, el documental Ana Rosa, de la directora Catalina Villar, ha estat reconegut amb el XV Premi Solé Tura al millor llargmetratge. Villar proposa un viatge a la història de la psiquiatria i s'endinsa a la seva pròpia memòria familiar a partir del record de la seva àvia paterna, una dona lobotomitzada als anys cinquanta a Colòmbia. La intervenció quirúrgica, que afecta més dones que no pas homes, és un dels exemples més cruels de la biopolítica del segle XX. El jurat format per Ariadna Dot, Eduard Fernández i el Dr. Jesús Porta Etessam ha reconegut la pel·lícula colombiana per “visibilitzar una pràctica que avui dia encara és present a la nostra societat, així com per la seva capacitat de transitar d'una història concreta i personal a la universalitat d'aquest tema”.

També és colombiana la producció Pirsas, d'Angèlica M. Torres Tamayo, reconeguda amb el XV Premi Solé Tura al millor curtmetratge. Aborda des d'una perspectiva íntima la tragèdia del grup Scouts Núm. 4 Pirsas el 18 de març de 2006, al volcà Nevat del Ruiz, a Colòmbia, on van morir onze nens, entre ells el germà de la directora. El jurat format per Maria Molins, Javier Giner i Pere Estupinyà l'ha triat per la valentia de la direcció i “per la seva honestedat, emoció i rigor a l'hora de parlar d'aquest tema tan difícil i explicar com és el dol sobtat”.

La història de Souleymane, Boris Lojkine, ha rebut una menció especial del jurat «per explicar la por de les persones migrants i tractar les malalties mentals com una qüestió, també, de classe. Per la seva capacitat de retratar la soledat a través del que tenim davant nostre, però no volem veure, i per la gran tasca interpretativa del seu protagonista”. La producció francesa també ha estat reconeguda amb el Premi del públic al millor llargmetratge.

Els espectadors del Brain Film Fest han atorgat el Premi del públic al millor curtmetratge a Com sempre, una producció dels germans Pau i Anna Bacardit que aprofundeix en l'acceptació del càncer metastàtic.

Als premis de les seccions competitives se suma el Premi Especial del Brain Film Fest 2025 per Nicolas Philibert. El documentalista va recollir el guardó honorífic el passat 12 de març per la seva trilogia transformadora sobre la salut mental rodada en centres psiquiàtrics de París. La seva última pel·lícula, La màquina d'escriure i altres fonts de problemes, punt final de la trilogia iniciada el 2023 amb A l'Adamant (Sud l'Adamant, 2023), guanyadora de l'Ós d'Or a Berlín, i continuada el 2024 amb Averroès i Rosa Parks, han estat presents a la programació.

imatge
imatge
imatge
imatge
imatge
imatge
imatge
imatge
imatge
Ves al contingut