Un estudi del BBRC detecta alteracions en la microestructura cerebral de persones amb un major risc genètic de patir Alzheimer

Els investigadors del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), han detectat alteracions en la microestructura de la substància blanca cerebral de persones cognitivament sanes de mitjana edat i portadores de dues còpies del gen que confereix el major risc genètic de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, l’APOE-Ɛ4. Els resultats del treball han estat publicats recentment a la revista Alzheimer’s Research & Therapy, i han estat possible gràcies a les proves de neuroimatge realitzades en el marc de l’Estudi Alfa, impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”.

L’estudi ha analitzat per ressonància magnètica per difusió les imatges cerebrals de 532 participants de l’Estudi Alfa, agrupats segons el seu risc genètic a desenvolupar Alzheimer i la seva edat. Totes les persones tenim el gen APOE i heretem una combinació de dues variants de tres al·lels: Ɛ2, Ɛ3 i Ɛ4. Aquest gen codifica una proteïna que s’encarrega principalment del transport de lípids, com el colesterol, i l’eliminació dels cúmuls de la proteïna beta amiloide.

Amb el suport científic del Barcelona Supercomputing Center (BSC), els investigadors del BBRC van analitzar paràmetres sensibles a alteracions microestructurals de la substància blanca cerebral a partir d’imatges de ressonància magnètica, com la difusió mitja, axial i radial, i l’anisotropia fractal dels participants a l’estudi. D’aquesta manera, van identificar que els participants amb un o dos al·lels Ɛ4 del gen APOE presentaven canvis microestructurals en la substància blanca, independents dels canvis que estan vinculats a l’edat.

Tal com apunta el Dr. Gregory Operto, primer autor de l’estudi i investigador del grup de Neuroimatge del BBRC, “els resultats suggereixen que les persones amb dues còpies del genotip APOE- Ɛ4 tenen un gruix inferior de les fibres de la mielina que recobreixen i aïllen els axons neuronals”. Segons apunta l’investigador, “aquesta alteració podria produir-se per la capacitat reduïda del genotip APOE- Ɛ4 per transportar el colesterol, que és el principal component de la mielina i resulta fonamental per al correcte funcionament del cervell”.

La fortalesa principal de l’estudi radica en l’elevat nombre de participants cognitivament sans amb dos al·lels Ɛ4 del gen APOE (68 persones), ja que fins ara mai no s’havien comparat aquests paràmetres en una població tan gran d’homozigots. A més a més, la distribució genètica dels participants en tres grups –homozigots (68), heterozigots (207) i no portadors de l’APOE-Ɛ4 (257) – ha permès als investigadors estudiar per primera vegada l’efecte additiu de l’al·lel Ɛ4. Aquest fet obre la porta al disseny de noves estratègies terapèutiques que contribueixin a modificar les alteracions observades en la microestructura de la substància blanca cerebral.

L’estudi ha comptat amb la participació dels investigadors del BSC, gràcies al conveni de col·laboració signat amb el BBRC, i ha tingut com a col·laboradors a investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), i el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBER-FES).

Sobre l’Estudi Alfa

El BBRC va engegar l’any 2012 el reclutament de voluntaris per a l’Estudi ALFA, gràcies a l’impuls de la Fundació Bancària ”la Caixa”. Es tracta d’una de les plataformes de recerca més avançades tecnològicament i amb un major nombre de participants sans del món, dedicada a la detecció precoç i a la prevenció de l’Alzheimer a Espanya. Compta amb una cohort de 2.743 participants adults sans, d’entre 45 i 75 anys en el moment d’inclusió.

Segons les seves característiques, els participants de l’Estudi Alfa són convidats a diferents subestudis, orientats a diferents aspectes de la prevenció, que impliquen un seguiment i la realització de determinades proves clíniques, de cognició, neuroimatge, epidemiologia i infermeria.