Què hi ha de la vacuna contra l’Alzheimer?

Sovint apareixen a la premsa notícies que ens informen d’una descoberta que ens acosta a la tan desitjada vacuna per curar l’Alzheimer. Però, què hi ha de cert en aquestes informacions?

En general, només entre el 2% i el 5% dels assaigs clínics amb resultats prometedors en animals passen a ser avaluats en humans. Això és degut a la gran dificultat per extrapolar als humans resultats obtinguts en animals, més encara en el cas d’una malaltia tan complexa, progressiva i de llarga durada com és l’Alzheimer. Després, tan sols entre l’11% i el 20% dels fàrmacs que s’avaluen en humans, en fase 2 i 3, acaben sent comercialitzats. La raó és que l’eficàcia esperada no sempre s’aconsegueix quan el nou medicament es prova en situacions quasi reals.

Durant els darrers 15 anys s’han desenvolupat desenes de medicaments dirigits a disminuir l’acumulació de proteïna amiloide en el cervell i la desestructuració neuronal que provoca l’Alzheimer. La immensa majoria ha fracassat ja que, malgrat que han estat efectius en la “neteja” del cervell, no han millorat l’estat cognitiu dels pacients, és a dir, no han frenat ni curat els símptomes
de la malaltia.

El desenvolupament de fàrmacs contra l’Alzheimer és llarg, car i, malauradament fins ara, amb un nivell de fracàs molt elevat. En general es requereixen uns deu anys des que un fàrmac mostra resultats positius fins que pot administrar-se a pacients. Molt sovint, per tant, resulta prematur anunciar resultats positius basant-se exclusivament en resultats obtinguts en animals.

Per responsabilitat i respecte envers els malalts i les seves famílies, a la Fundació recomanem prudència davant les notícies que avancen resultats en el desenvolupament de nous fàrmacs contra l’Alzheimer. No obstant això, la difusió d’aquest tipus d’informacions resulta un fet esperançador ja que és indicatiu dels esforços que s’estan fent arreu del món per intentar tractar i curar aquesta malaltia.

Com es desenvolupa un fàrmac nou?

El desenvolupament d’un fàrmac nou és un procés llarg que exigeix superar diverses fases. La primera és la fase preclínica, on s’estudia la seguretat del fàrmac i la seva toxicitat amb animals. A la fase clínica es prova en humans seguint diferents etapes. Els assajos clínics en fase 1 proven el fàrmac en voluntaris sans per analitzar la seva seguretat; durant la fase 2 es prova la seva eficàcia en un reduït nombre de pacients i, finalment, a la fase 3, la més llarga i costosa, es comprova la seva seguretat i eficàcia en un gran nombre de pacients. Els resultats que s’obtenen són presentats a les agències reguladores de medicaments. Si tot és correcte, s’obté l’aprovació per a la seva comercialització.

_________________________

Si t’ha agradat aquest article, pots consultar més continguts en el primer número de la revista anual de la Fundació Pasqual Maragall.